Les 46 cartes creuades entre Pla i Moll

L’escriptor empordanès Josep Pla va contactar el 1961 amb Josep Maria de Porcioles, alcalde de Barcelona, per aconseguir una subvenció de 250.000 pessetes per refer i tornar a publicar els dos primers volums del Diccionari català-valencià-balear, creat per Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll. Això s’explica a Còmplices per la llengua. Cartes 1948-1979 (Destino), que recull la correspondència que van mantenir durant 31 anys Josep Pla i el lingüista mallorquí Francesc de Borja Moll, un total de 46 missives (34 de Moll i 12 de Pla, encara que n’hi podria haver tres més del català que s’han perdut).

El volum, en edició de la menorquina Josefina Salord Ripoll, inclou les dotze cartes que es van creuar Pla i Moll amb Porcioles relacionades amb el diccionari; nou escrits en què Pla va elogiar Moll, del qual va traçar un dels seus Homenot, i quatre escrits del balear dedicats a Pla, un inèdit fins ara.

L’editor Jordi Cornudella, el filòleg Xavier Pla, de la càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona, i la també filòloga Josefina Salord van presentar-lo ahir a Barcelona.

Per a Xavier Pla, la relació entre Pla i Moll era “lleial i fidel” i és “fonamental per entendre la vinculació de l’escriptor català amb la llengua”.

Salord va explicar que d’aquests textos es dedueix que Pla va quedar “absolutament fascinat” amb el projecte del Diccionari català-valencià-balear i és el primer, una vegada es coneixen el 1948, que anima Moll a reprendre’n l’edició, després d’haver publicat només dos volums, i aconseguir que es pugui acabar el projecte amb deu toms. “Pla decideix convertir-se en el gran propagandista de l’obra, a través dels mitjans de què disposa, com els seus articles i les seves Cartes a Mallorca”, va comentar Salord.

En una carta del 1965, Porcioles comenta a Moll que ha rebut les dues col·leccions del seu “magnífic” diccionari, que “des d’ara ocupa un lloc de preferència” a les seves biblioteques. “Em farà un gran servei, s’ho pot creure, ja que és una obra exhaustiva”, afirma.

Un altre fet destacat del llibre epistolar presentat ahir és, segons Salord, que Pla i Moll compartien la seva “complicitat amb un model de llengua natural, gens barroc”, i el català arriba a asseverar que el mallorquí era un dels “millors” escriptors de la literatura catalana per les seves “entrades del diccionari”, una obra que en algun moment de la seva vida va precisar que llegia abans d’anar a dormir, com feia amb el diari francès Le Monde.

Jordi Cornudella va dir que es pot descobrir als textos ara publicats un Pla “militant, mullant-se molt a fons en uns anys difícils”, sent, alhora, un “pragmàtic”. “La subvenció que va acabar obtenint de l’Ajuntament de Barcelona no li va resultar de franc, a Pla, perquè va acabar escrivint un Homenot sobre Porcioles”, hi va afegir Cornudella.

“Tot i que la correspondència no és gaire personal, veus que és gent que no es queixa, ho tenen tot en contra, però no es lamenten, actuen”, va concloure Xavier Pla.