Ràbia en una botiga de còmics fantàstics

Els personatges de La chispa són tan perdedors com els de Macbeth con queso i Call Center , que ja havia imaginat Marc Angelet fa uns anys. L’autor ha afegit capes a la complexitat en els plecs dels personatges i també en la forma de presentar-se a públic. Bon inici de Grec amb un treball ben travat i que, amb una simplicitat de la trama d’amics i de traïcions, amaga reflexions sobre la confiança en un mateix.

En Manu i en Bruno són amics de la infància. Els ha unit compartir les lectures dels superherois de la Marvel, que ara han de compartir estanteria amb els manga. Han pogut assumir el traspàs de la botiga gràcies a la seva amiga comuna, que ha invertit els diners potser com a rebuig d’una vida aparentment regalada. La peripècia d’aquests protagonistes seria similar a la d’altres comerços en què no quadren els balanços. Al darrere, ho demana el fet teatral, transita una raó amagada que fa esclatar l’acció. Darrere dels lectors de superherois hi ha el somni de fer una acció valerosa, similar a la dels d’Amics de les Arts (Súper bon noi).

El públic de l’Akadèmia entra per la botiga del manga i es refugia a les butaques de sempre. Però aquest passar per les cortines d’entrada ja dóna la sensació d’entrar en un espai nou. La interpretació dels quatre intèrprets (Lluís Català, Maria Frias, Miguel Gómez i Núria Orellana) és de traca. Amb una energia positiva, escoltant-se fins a l’extrem i vivint la història absolutament paranormal com si estigués passant en aquell mateix instant. El treball que ha fet l’Akadèmia amb els sis joves seleccionats els ha obert les portes a la professió. Es percep que s’ha tingut molt més temps per cuinar l’acció i anar-la elaborant amb un equip conjuntament.

La chispa és un reflex de la desesperança dels joves i de la societat en general. La trama busca la fórmula per girar full i arribar a un futur més feliç. Encara que sigui forçant la realitat amb alguna violència puntual. Necessiten la guspira però no saben convocar-la. Son contradictoris des d’ells mateixos. Se senten aclaparats i potser per això es refugien en la fantasia del còmic.