TEATRE
L’ambiciosa ‘Una illa’, de Sr. Serrano, només es veurà tres dies a Barcelona
Des d’avui i fins diumenge, a la Fabià Puigserver del Teatre Lliure. Aquesta és la minitemporada prevista per a la nova producció de l’Agrupación Sr. Serrano. Una illa, que compta amb suport de la Generalitat i de l’Estat espanyol, només es podrà veure tres dies a Barcelona: tindrà més representacions a ciutats com ara Milà, Roma o Praga. La companyia fa un salt i abandona el format a escala amb càmeres (cinema live) que treballaven des de Katastrophe (2011). Una illa és el resultat de consultar durant dos anys amb la intel·ligència artificial per dissenyar un espectacle en què ideen un espai idíl·lic per a un supervivent de la civilització. Amb les màquines, han ideat des de la trama, l’espai sonor i les imatges, sempre dialogant amb ella i afinant la viabilitat de la proposta, fent un pas més a la poètica de la seva habitual metàfora eficaç. Una illa juga amb l’única escala real del cos. I recupera el treball físic i d’investigació dels primers treballs: Mil tristos tigres (2006) o Contra.Natura (2008).
Normalment, les temporades es lliguen amb els teatres que entren a la producció. Els Serrano van comptar, com els darrers cops, amb el Teatre Lliure. Però, després d’un any d’estar esperant dates a la Fabià Puigserver pel 23/24, els van confirmar que no hi cabrien en aquesta temporada. Àlex Serrano lamenta que la programació contemporània, a la Puigserver, del curs vinent es limiti a grans produccions internacionals. I que la seva hagi quedat descartada (tot i que la paradoxa del circuit fa que treballin més a fora de Catalunya). Un treball que rep suport públic s’acaba gaudint més fora dels llocs on s’ha pagat la recerca. A canvi, resulta que les actuacions internacionals fan que la companyia afavoreixi la balança del PIB cultural estatal.