Troben al jaciment neolític de la Draga l’evidència més antiga de gestió dels boscos
Un equip de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha identificat l’evidència més antiga de gestió dels boscos, a partir de l’anàlisi de diverses marques antròpiques localitzades en pilars de fusta de llorer (Laurus nobilis) de La Draga, a Banyoles. L’estudi indica que els arbres van ser marcats amb diversos cops fets amb aixes. Sobre les cicatrius que van deixar els cops hi va continuar creixent la fusta, i entre cinc i deu anys després, els arbres van ser talats i convertits en pilars. Aleshores, es van utilitzar en la fase inicial de la construcció del poblat.
La recerca l’han impulsat Oriol López, Ingrid Bertin i Raquel Piqué, investigadors del Departament de Prehistòria de la Universitat, i l’arqueòleg Patrick Gassmann. L’anàlisi s’ha publicat a l’International Journal of Wood Culture.
Oriol López assenyala que “la troballa té gran importància per l’extrema dificultat de trobar proves arqueològiques sobre quan i com els primers grups humans van començar a gestionar els boscos, atesa la degradació natural de la fusta al llarg del temps”. També, explica que “la gestió dels boscos és una activitat econòmicament i socialment molt rellevant, que requereix un coneixement, una planificació i una organització social per fer-la. El nostre estudi demostra, un cop més, la importància i el desenvolupament econòmic que ja tenien els habitants de La Draga i, en general, els grups neolítics del mediterrani occidental”
Tal com apunta Raquel Piqué, coautora de la recerca, “teníem indicis que les comunitats de La Draga gestionaven els boscos, però fins ara no ho hem pogut demostrar amb una evidència tan contundent”. A més, afegeix que “els resultats ens permeten confirmar la presència al territori del grup que va habitar a La Draga anys abans que aquest s’establís com a poblat seleccionant, marcant i controlant el bosc”.
El jaciment arqueològic de La Draga, descobert l’any 1990 a la vora oriental de l’estany de Banyoles, és un dels assentaments d’agricultors i ramaders més antics del nord-est de la península Ibèrica i un dels primers poblats neolítics lacustres d’Europa (5200- 4800 aC). La situació del jaciment, en permanent contacte amb el nivell freàtic, ha propiciat una excepcional conservació dels materials orgànics. Aquest fet fa que La Draga sigui un dels jaciments cabdals per estudiar el neolític europeu.