Crítica
Jazz l’Estartit
Dos universos sense fronteres
Amb l’immillorable teló de fons del Molinet i les illes Medes, el Jazz l’Estartit Festival va arrencar dijous amb la saviesa musical de “quatre amics” que fan jazz. El contrabaixista navarrès Javier Colina, el saxo valencià Perico Sambeat, el bateria català Marc Miralta i el pianista Albert Sanz, també valencià, són músics de llarga trajectòria. Els tres primers ja havien rodat en format trio com a CSM i tots ells tenen una llarga experiència a les trinxeres del jazz, amb grans noms internacionals. En pla d’igualtat, van presentar una proposta elegant i rica en matisos, batejada com a Universos, a la qual cadascun d’ells aportava els seus coneixements i influències, ja siguin les meravelloses mirades a Thelonious Monk o les atmosferes brasileres d’Ivan Lins, del bop més vigorós a les fronteres llatines i flamenques.
El baixista, percussionista i cantant camerunès resident a Nova York Richard Bona està considerat com un dels hereus avantatjats del gran Jaco Pastorius, a banda d’haver treballat amb gent com ara Herbie Hancock, Pat Metheny i Cesária Évora. Divendres es va presentar al Molinet en format de trio, amb els extraordinaris Sylvain Luc a la guitarra i Nicolas Viccaro a la bateria. La seva simpatia va contribuir a aturar el temps en una nit màgica al costat del mar, amb un viatge sonor que, partint de les seves arrels africanes, viatjava per sonoritats llatines, blueseres o hindús, trencant fronteres estilístiques i formals, endinsant-se al món de la world music. Com a prèvia als concerts principals, Hip Horns Brass Collective i Alba Pujals Quintet van oferir les seves propostes, que els confirmen com a artistes emergents de sòlida realitat.