Una celebració permanent

Els Jackson van dir a Roses que celebraven el 50è aniversari. A les hemeroteques, però, costa descobrir quin aniversari celebraven. La banda –The Jackson 5– es va constituir el 1968, el seu primer disc per a la Motown apadrinat per Diane Rose va ser del 1969 i el 1971 es va emetre la primera temporada de la seva sèrie d’animació. En vista d’aquest ball de dades, costa descobrir què celebren fora que no tinguem en compte que els nens prodigi d’Indiana viuen en una celebració permanent. Així ho van deixar clar en el festival Sons del Món quan van oferir un concert que va ser una gran celebració del pas del temps, tant per la banda com pel públic. Tres dels Jackson originals –Jackie, el gran; Tito, el guitarra, que ha convidat a actuar el seu fill Tyrell, i Marlon, l’actual líder– ens van recordar que encara que ens hàgim fet grans, la música mai es pot aturar.

La celebració va començar amb imatges dels nens Jackson, que es van alternar amb d’altres de l’època disco. Més tard, a mig concert, a la pantalla va aparèixer el patriarca Joe Jackson i la matriarca Katherine per explicar-nos que a la família eren set germans i tres germanes. Els cinc nois més grans van ser uns nens prodigi de la Motown, mentre que dues noies, Latoia i la petita Janet, també van triomfar. Des del túnel del temps va aparèixer la caràtula de la sèrie d’animació. Tot seguit, ens van oferir un medley dels vells èxits: I want you back, ABC i fins a una emotiva I’ll be there. Abans de ressuscitar les cançons de la infantesa, The Jacksons van deixar clar que el seu moment d’or creatiu va ser en els anys de la música disco, quan ja no eren uns nens i Michael havia començat la seva carrera en solitari. El gros important dels temes del concert van ser les cançons de finals dels setanta. Van arrencar amb Can you feel it i van seguir amb la intensa Blame it on the boogie. Els seus èxits de l’època es van barrejar amb dues cançons del seu germà Michael que la banda ha fet seves, el tema primerenc Rock with you (1979) i el tema dels noranta Can’t let her get away, del disc Dangerous. Des de l’inici, The Jacksons van fer que la celebració fos completa. Hi va haver molt de ritme, melodies ben treballades i algunes demostracions de dansa a càrrec d’uns germans que volen fer veure que els anys no compten. En la recta final van tocar una gran versió de Shake your body down, mentre la Ciutadella de Roses es convertia en una grandiosa discoteca. Tot va acabar amb un únic bis, d’homenatge al germà Michael que està en el Cel: Wanna be startin’ something (1982), del disc Thriller. El públic va sortir del recinte amb ganes de més música. El concert va ser tan intens i breu que va passar volant.