Montserrat exposa Picasso

Després de la II Guerra Mundial, Pablo Picasso va abandonar París i es va establir primer a Antíbol i uns anys més tard, el 1948, a Valàuria, on va establir la seva residència (tot i que després també va anar a Canes i a Mogins). L’arribada de l’artista a Valàuria va contribuir a l’animació de la vida cultural de la vila i per a Picasso va ser un dels moments de més producció artística. Va ser aquí on, a banda de l’interès per la pintura, va experimentar com a escultor i va treballar amb tècniques com el linogravat –a través de l’impressor Hidalgo Arnéra, amb qui perfeccionarà i explorarà l’ús d’aquesta tècnica d’estampació–. El Museu de Montserrat exposa ara i fins al 6 de gener de l’any que ve algunes de les obres que va fer l’artista en aquella època i que van pertànyer a la col·lecció de l’arquitecte Xavier Busquets (el col·leccionista les va deixar en herència al monestir el 1990).

Xavier Busquets i Pablo Picasso es van fer amics després que el primer encarregués a l’artista els frisos de l’edifici de la nova seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya –inaugurada l’any 1962– a la plaça Nova de Barcelona. Busquets va viatjar sovint al sud de França, on l’artista malagueny va residir gairebé els últims 30 anys de la seva vida. Aquestes visites, que tenien l’objectiu de fer el seguiment de l’encàrrec, van ser l’inici d’una amistat, compartint estades i converses amb el pintor i la seva última esposa, Jacqueline Roque, i també amb tots aquells amics, artistes i fotògrafs que envoltaven Picasso contínuament. Durant aquelles estades, Busquets va aprofitar per fer-se signar les obres de Picasso que anava adquirint i que actualment formen part del fons del Museu de Montserrat. Per això ara el museu montserratí exposa pintures, linogravats i ceràmica de l’artista i un munt de fotografies dels anys que Picasso va viure al sud de França, coincidint amb el cinquantè aniversari de la seva mort. Amb les exposicions Picasso a la donació Busquets i Josep Benet, en la desfeta i el redreç, que es fa en una sala contigua, totes dues inaugurades aquest juliol, el Museu de Montserrat reprèn l’activitat pel que fa a les exposicions temporals aturades durant la pandèmia.