Londres redescobreix la Tossa de Nancy Johnstone

Els periodistes anglesos Nancy i Archie Johnstone van viatjar per primera vegada a Tossa la primavera de 1934 i, decidits a canviar de vida en aquell poble mariner ple d’artistes i refugiats centreeuropeus, van tenir la idea formidable d’obrir-hi un hotel per atraure el turisme anglès. Construït al vessant d’un dels turons que dominen la badia per l’arquitecte alemany Fritz Marcus, propietari del concorregut bar on els tossencs confraternitzaven amb Marc Chagall, Oskar Zügel, André Masson, Georges Kars o Dora Maar, van inaugurar-lo el 1935, i de seguida va atreure una nombrosa clientela, sobretot periodistes de Fleet Street, però també una destacada representació de pintors, escriptors, espies, solteres excèntriques, grups d’estudiants, parelles noucasades i d’altres en vies de separació, fins que l’esclat de la Guerra Civil i la propaganda amb què els governs europeus feien implícitament costat als colpistes enfront del “terror roig” van obligar-los a cancel·lar les reserves de l’agost i confiar que la revolta s’hauria resolt d’un costat o de l’altre en poc temps. No va ser així, però els Johnstone, decidits a compartir la sort dels seus amics catalans, van rebutjar la repatriació que l’Armada britànica va posar a la seva disposició enviant-los fins a tres vaixells a buscar-los, i van preferir quedar-se a l’hotel, que van acabar convertint en allotjament d’uns quants corresponsals que cobrien la guerra d’Espanya i, quan ja tot començava a estar perdut, de desenes de nens i nenes refugiats provinents del front d’Aragó, als quals acompanyarien en la seva accidentada fugida cap a la frontera el 1939 (en el mateix comboi, també hi anava l’escultor Enric Casanovas i la seva família), fent nit al teatre de Figueres sota un intens bombardeig i confinats als camps de concentració francesos abans d’arribar a Besançon.

El relat de com una aventura empresarial en un entorn paradisíac es convertia de sobte en un malson el devem a Nancy Johnstone, que va publicar-lo a l’editorial Faber & Faber en dos volums, Hotel in Spain (1937) i Hotel in Flight (1939). Tot i que va tenir una repercussió notable en el mercat anglès, en ple debat sobre la política de no-intervenció de les democràcies occidentals (George Orwell hi dedicaria una ressenya en la qual evocava la seva pròpia nostàlgia de Catalunya), i nord-americà, on se’n va fer una altra edició el 1940, la història de Casa Johnstone va ser engolida per la cridòria de l’escalada bèl·lica mundial, d’efectes encara més devastadors, i mai més no va ser reeditada en la llengua en què havia estat escrita, excepte en format digital a través de les col·leccions històriques d’alguna universitat. La primera recuperació seriosa del text no va arribar fins al 2011 i en català, en la traducció i edició que Miquel Berga, professor de literatura anglesa de la Universitat Pompeu Fabra i expert en l’obra d’Orwell i del fotògraf Agustí Centelles, va preparar-ne per a Tusquets, aplegant els dos llibres de Nancy Johnstone en un sol volum, Un hotel a la costa, que al cap de dos anys tindria també edició en castellà. En anglès, però, el silenci ha persistit fins fa ben poc, en què el segell Clapton Press s’ha decidit finalment a tornar-lo a posar a l’abast del públic anglosaxó animat per l’èxit de la traducció catalana, que ha conegut unes quantes reedicions, ha inspirat recentment un tema de la cantautora tortosina Montse Castellà, “Can Jestona”, i Isona Passola planejava fins i tot produir-ne una pel·lícula.

“Deu ser la primera vegada en la història editorial que una traducció al català d’un original anglès força la reedició en anglès dels llibres originals vuitanta-quatre anys més tard”, comenta Miquel Berga, feliç d’haver contribuït a revalorar la proesa dels Johnstone i la integritat moral que van demostrar en temps convulsos. El destí de la parella després del seu pas per Tossa no ha fet sinó intensificar la tristesa de la llegenda: van acabar divorciats, Archie a Moscou, renegant públicament de la política occidental en plena Guerra Freda i preguntant pels arbres del seu jardí de Tossa; Nancy, casada de nou a Guatemala, va tornar a l’hotel un parell de vegades, per mirar de recuperar-lo o vendre’l, entre 1947 i 1950, abans d’establir-se al Brasil, on se li perd la pista el 1973, com han documentat Glòria Bosch i Susanna Portell, estudioses de la Babel de les Arts de Tossa.