Cultura
Nizo Yamamoto, director d’art d’animació japonès
Conegut per les seves intervencions en les pel·lícules del cèlebre estudi d’animació Studio Ghibli i per haver treballat amb directors de talla mundial com ara Satoshi Kon, Mamoru Hosoda i Makoto Shinkai
El director d’art d’anime Nizo Yamamoto va morir el 19 d’agost passat, als 70 anys, a causa d’un càncer d’estómac, segons ha informat aquest dilluns el seu fill gran, Takao Yamamoto, a través de les xarxes socials.
Nascut el juny del 1953 a la ciutat de Goto (Japó), va mudar-se a Tòquio per estudiar arquitectura i pintura a l’Escola Superior de Disseny. Els seus primers treballs com a director d’art van ser a la sèrie apocalíptica d’anime Future Boy Conan (1978), de l’estudi Nippon Animation. El pas següent va ser entrar a formar part del recent estudi Telecom Animation Film, on per primera vegada es va encarregar de dibuixar els fons d’una pel·lícula. Va ser El castell de Cagliostro (1979), basada en el manga Lupin Tercer, que va disposar d’un alt pressupost, va tenir un gran èxit i va ser doblada al català. Però el seu gran salt va ser l’any 1985, quan el director de cinema d’animació, il·lustrador i productor Hayao Miyazaki el va contractar per formar part del seu nou estudi, Studio Ghibli. Uns estudis d’animació que han estat comparats amb els de Walt Disney i que són els artífexs dels animes més taquillers de tots els temps. Yamamoto va participar en nombrosos treballs de Miyazaki, entre els quals destaca Laputa: Un castell al cel (1986), La tomba de les lluernes (1988) o La Princesa Mononoke (1997), que en els seus cinc primers mesos es va convertir en la pel·lícula que més recaptació havia aconseguit en tota la història del cinema al Japó i que va ser guanyadora d’una multitud de premis.
Yamamoto també va treballar com a director d’art i responsable de dibuixar els fons de films com el thriller psicològic Perfect Blue (1997), del famós director Satoshi Kon; La noia que saltava a través del temps (2006), dirigida per Mamoru Hosoda, o El Temps amb tu (2019), de Makoto Shinkai. Els fons d’aquestes pel·lícules es caracteritzen per uns núvols dibuixats amb traços singulars i enèrgics, que avui en dia altres dibuixants han copiat i que ja es coneixen amb el sobrenom de “núvols Nizo”.