Ara sí, la García Márquez, millor biblioteca del món

La biblioteca Gabriel García Márquez, del districte de Sant Martí de Barcelona, va ser triada ahir com la millor biblioteca pública del món, segons els membres del Congrés Mundial de Biblioteques i Informació organitzat per Federació Internacional d’Associacions i Institucions Bibliotecàries (IFLA), que s’està celebrant aquests dies a la ciutat holandesa de Rotterdam.

La biblioteca compartia nominació amb la Public Library Janez Vajkard Valvasor Krškov, d’Eslovènia; la City of Parramatta Library, d’Austràlia, i la Shangai Library East, de la Xina.

Tot i que, matemàticament, només tenia un 25% de probabilitats d’aconseguir aquest guardó internacional –que tot i el seu prestigi té una dotació de només 4.200 euros–, el cert és que la marca Barcelona pot haver estat determinant, afegida a la bona gestió en aquest primer any de funcionament de l’equipament cultural i, naturalment, l’espectacular disseny en fusta i vidre de l’equip d’arquitectes SUMAArquitectura, que es va fer càrrec del projecte, el tercer equipament més gran de la xarxa pública de Barcelona, amb gairebé 4.000 metres quadrats. Té una capacitat prevista per a 40.000 llibres i documents audiovisuals, tot i que, de moment, en té 32.000, als quals cal afegir-n’hi 10.000 més en dipòsit.

Gràcies al seu disseny, amb tot d’espais atípics, la biblioteca Gabriel García Márquez aposta pel model denominat tercer espai. “El tercer espai no és ni el teu lloc de feina, ni el d’estudi, ni casa teva, però és la manera perquè una biblioteca sigui un lloc confortable on puguis seure a llegir durant hores, no només on anar a agafar llibres prestats”, va explicar la directora de la biblioteca, Neus Castellano. Per això van més enllà de les taules i cadires tradicionals i s’hi poden trobar “sofàs, butaques, una hamaca, gronxadors i pufs”.

Situada al carrer del Treball, 219, al barri de la Verneda, la biblioteca Gabriel García Márquez substitueix la biblioteca que hi havia abans, però la d’ara és deu vegades més gran que l’antiga. L’interior el presideix el bust de l’escriptor colombià que dona nom a la biblioteca i que va viure a Barcelona entre el 1967 i el 1975.

A més de l’objectiu de tenir una gran oferta de literatura llatinoamericana, la biblioteca té una zona dedicada a l’obra de García Márquez i, també, de veïns il·lustres del barri, com Francisco Ibáñez, creador dels mítics Mortadel·lo i Filemó.

Neus Castellano va explicar que “el veritable premi, tot i que soni a tòpic, és l’afluència d’usuaris, 1.100 de mitjana diària. Una xifra que ha anat augmentant des que es va saber que estava nominada a ser la millor del món” i que ara cal esperar que encara creixerà més.

Les primeres reaccions un cop es va saber que la biblioteca García Márquez havia estat considerada la millor del món van venir de la xarxa de BiliotequesBCN (“El premi és sobretot un reconeixement a la feina de l’equip de la @bgarciamarquez, i també a la ciutat de Barcelona i la seva xarxa de biblioteques públiques!”), Òmnium Cultural (“L’estima de Catalunya pels llibres supera totes les fronteres!”), i el mateix Districte de Sant Martí, que també es va congratular pel premi, com van fer el Gremi d’Editors de Catalunya, a més de diversos mitjans de comunicació i algunes editorials.

En l’àmbit públic però individual, també van fer piulades de felicitació els polítics Ernest Maragall (“Visca la Barcelona literària, lliure i creativa!”), Jordi Martí Grau (“Fa anys que Barcelona fa biblioteques, però amb la @bgarciamarquez tenim la millor del món!”), a més de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni (“Els veïns han convertit la biblioteca en un espai de vida, cultura i convivència”).