La tardor narrativa

Som un país amb una potent musculatura editorial, només cal veure l’allau de novetats que apareixen de primers d’any a Sant Jordi i de setembre a Nadal. Assajos filosòfics, poesia, assajos divulgatius, obres de tota mena traduïdes i narrativa, molta narrativa.

Per delimitar una mica, avui només parlarem d’obres –i tampoc seran totes– de narrativa escrites originalment en català. Això deixa fora molts, moltíssims altres títols que aviat podrem veure als prestatges a càrrec d’editorials com ara Comanegra, Anagrama, Sidillà, La Segona Perifèria, L’Avenç, Brau, Adesiara, Cal Carré, Bromera, Club Editor, Eumo, Les Hores, Mai Més, Minúscula, Pagès Editors, Raig Verd, Periscopi, Saldonar, Tigre de Paper, Viena, Ara Llibres, Xandri..., entre altres.

Aquesta tria, que presentem per l’ordre alfabètic de les editorials, té una important coincidència temàtica: aspectes sobre la maternitat. En algun cas, també sobre la paternitat.

Amsterdam. El dia que el món va fer un pet com un aglà, amb què Pere Gorgoll va guanyar el premi Roc Boronat. És una sàtira filosòfica i apocalíptica sobre el món actual i els perills d’idolatrar.

L’autora de La Maternitat d’Elna, Assumpta Montellà, debuta en novel·la amb Via morta, un thriller ambientat a Portbou basat en fets reals.

Angle. La periodista Cristina Rivas debuta amb Un tigre a París, una autoficció sobre dues dones que es troben, sobre mons que s’han acabat i sobre revolucions personals.

També debuta Jordi Font, amb L’estiu del gaig blau, en què narra la història d’un home que torna a casa després d’haver passat molts anys a Londres, fugint del poble i de la influència del seu pare.

Columna. Iolanda Batallé torna a la novel·la deu anys després de l’última amb Massa deutes amb les flors, en què una dona en crisi s’instal·la en una casa a les muntanyes amb l’esperança de poder refer-se escrivint en solitud. Una obra de tècnica seca i fons filosòfic i emocional.

Sílvia Cantos presenta Ferides, una història de resiliència per celebrar la vida protagonitzada per cinc personatges amb unes històries amoroses que es van entrellaçant.

Guinedell, comtessa de les pedres és la novetat d’Àfrica Ragel, que explica la història desconeguda de la mare de la primera dinastia comtal catalana, que es va casar amb Guifré el Pelós i va prendre decisions polítiques i estratègiques.

Crims.cat. Amb Viena, 1921, Antoni Roca va guanyar el premi de novel·la Agustí Vehí-Vila de Tiana. Viena és una urbs tranquil·la que amaga conflictes latents i és camp adobat de lluites ideològiques, polítiques i socials.

Jordi de Manuel, a Caront, hibrida novament el gènere negre amb la ciència-ficció. Un crim de cambra tancada, en una nau, que involucrarà personatges amb intel·ligència humana i d’altres amb intel·ligència artificial. 

Destino. Debut de Laura Calçada Barres amb Fucking New York, una prosa intensa en què una noia es trasllada a la Gran Poma per trobar el seu lloc al món. L’autora exposa el trencament amb el seu pare, Miquel Calçada.

Edicions 62. Amb Diré que m’ho he inventat, Marta Marín-Dòmine va guanyar el premi BBVA Sant Joan. Amb un estil personal i defugint tòpics, l’autora fa un homenatge a la seva mare, complex, com la relació que van tenir tota la vida.

Edicions de 1984. La necessitat és el tercer lliurament de la tetralogia que Pasqual Farràs escriu fa trenta anys. L’Alícia és una fotògrafa de 52 anys que viatja a Menorca per fer un reportatge sobre l’illa Llatzeret.

Empúries. La lliçó de piano és la cinquena novel·la de Bea Cabezas, una història de vides encreuades marcades per la pèrdua i, també, reflexions sobre cap on va la maternitat.

A Milady, Neus Canyelles, partint de fets autobiogràfics, ofereix un relat íntim que és un homenatge universal a les mares.

L’Altra. A casa teníem un himne és la segona novel·la de Maria Climent, que va triomfar amb Gina. En aquesta ocasió escriu sobre dues germanes molt diferents i la seva mare.

Pep Puig presenta Si una tarda de juliol un foraster, sobre la relació d’un adolescent i una versió del seu avi.

La Campana. El periodista Miquel Riera debuta amb la recomanable L’ombra dels ocellots. Un retrat de la Costa Brava durant la Transició, quan els plans urbanístics d’alguns pobles de l’Empordà van destrossar part de la costa.

A Vinyes de sang, Àngels Dalmau combina novel·la policíaca, món casteller i vinícola del Penedès.

Lolita Bosch, a El jardí de l’àvia, fa el retrat d’una dona forta i valenta, un elogi de la memòria i una festa d’emocions.

Un altre dels debuts és el de Clàudia Costas Güell, amb la novel·la iniciàtica en molts sentits El primer cop de moltes coses.

Després d’autopublicar-se dues novel·les, Ester Invernon treu Ningú ens va dir que seria fàcil. Una obra que gira entorn de l’amistat entre tres dones de cinquanta anys.

La Magrana. Paraules al sol és una obra inèdita de Maria Antònia Oliver, basada en les cartes que es va enviar amb Jaume Fuster quan ell feia la mili.

Llibres del Delicte presenta un nou recull col·lectiu de contes, Elles també negregen, amb textos d’Ada Castells, Tina Vallès, Sandra Freijomil, Maria Climent, Letícia Asenjo, Irene Pujadas, Laia Fàbregas i Anna Gurguí, coordinades per Irene Solanich Sanglas i amb epíleg d’Anna Maria Villalonga.

Males Herbes. El narrador i pianista Jordi Masó torna amb Xacona, un joc creatiu a l’entorn la parella i la mentida.

Més Llibres. A Variacions Enigma, David Nel·lo toca el fràgil tema de les acusacions d’abusos sexuals, en el seu cas a un tenor famós de 75 anys.

Navona. Roser Atmetlla presenta Un final feliç, 15 anys després de l’últim títol. L’obra narra la nit que viu la protagonista, de 20 anys, en una rave que canviarà la seva vida.

Miquel Esteve, a Amor sense món, novel·la la relació real entre els intel·lectuals Hannah Arendt i Martin Heidegger.

Proa. A Biografia del foc, Carlota Gurt torna als relats amb històries que es relacionen entre elles i que comparteixen certes obsessions personals.

Núria Cadenas, a Tiberi Cèsar, novel·la la vida de l’emperador. Una història sobre el poder absolut i sobre un home amb una existència enigmàtica i complexa, travessada pel dolor i la incomprensió.

Quaderns Crema. Sergi Pàmies presenta A les dues seran les tres, deu relats duts fins a l’essència estilística i amb pinzellades autobiogràfiques.

Trípode. A Estrella de l’oest, Maria Dolors Millat ofereix una història polièdrica que fa viatjar el lector des del Pallars fins a Alaska i les illes del sud del Pacífic.

Univers. Estimada Gris, de Sílvia Soler, és una novel·la vital i esperançadora que transporta el lector als paisatges que va pintar Dalí per parlar-nos sobre qui som.

A La bibliotecària del front, Berta Jardí recupera una de les històries més oblidades de la Guerra Civil espanyola per reivindicar la figura d’Aurora Díaz Plaja a través d’una història que constitueix un cant al poder dels llibres i les paraules.