Mor la historiadora de l’art Montserrat Galí

La historiadora de l’art catalanomexicana Montserrat Galí Boadella ha mort als 76 anys a la ciutat mexicana de Puebla, on residia des de feia tres dècades i en va ser una gran defensora del seu patrimoni cultural. Nascuda el 1947 a Ciutat de Mèxic, era filla de l’escriptor Raimon Galí Herrera (1917-2005) i neta del pedagog i historiador Alexandre Galí Coll (1886-1969), que en acabar la Guerra Civil espanyola s’exiliaren.

Tal com recull el Diccionari d’historiadors de l’art català, valencià i balear (DHAC) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Montserrat Galí era historiadora de l’art per la Universitat de Barcelona i la Universitat de Zagreb i va obtenir el doctorat a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) amb un treball sobre la introducció del romanticisme a Mèxic. Paral·lelament, va estudiar música a Barcelona i Munic. Professora d’història de l’art a les principals universitats de Mèxic, fou directora del Museu Universitari del Chopo de la UNAM (1989-1994).

Els temes de les seves recerques abasten els segles XVII al XIX, amb èmfasi en els estudis sobre la regió de Puebla-Tlaxcala. En aquest àmbit, va publicar vuit llibres. Va ser presidenta de l’Associació de Catalanistes d’Amèrica Llatina (ACAL) del 2012 al 2015 i organitzadora del Primer Congrés Internacional de l’ACAL (Puebla, 2015).

Es va interessar pel gravat popular i va treballar aquest tema tant a Catalunya com a Mèxic. Com a historiadora de l’art en l’àmbit de l’art català, es va especialitzar en la recerca de catalans actius a Mèxic. Durant el període virregnal va localitzar un escultor català a Puebla, Diego de Folch. També va estudiar el canonge Ignacio Antonio Domènech, autor intel·lectual del tabernacle de la catedral de Puebla, obra magna del neoclassicisme mexicà.

A més, va publicar un treball de caràcter general sobre l’activitat d’artistes catalans a Mèxic després de la independència. Pel que fa als estudis del segle XIX mexicà, especialment del període romàntic, va investigar dos personatges desconeguts a Catalunya. El primer, el figuerenc Narcís Bassols Soriano, guitarrista, a Mèxic va ser editor i impressor. El segon, el barceloní Rafael de Rafael, va desenvolupar una activitat més curta a Mèxic però d’una gran intensitat en molts àmbits, com a gravador, litògraf i editor, i sobretot com a crític d’art.

Com a comissària, es va encarregar de nombroses exposicions d’art mexicà i també dedicades a l’art català, com Luis G. Jordá, un músico catalán en el México del Porfiriato.