necrològica
Carme Junyent, erudita i lluitadora per la llengua
Carme Junyent considerava les llengües un tresor, un patrimoni de la humanitat. Potser no ho va expressar amb aquestes paraules, però es dedueix fàcilment d’algunes de les seves afirmacions. “Si desapareix una llengua, la humanitat perd coneixement”, deia, i també, en clau optimista: “Si nosaltres no volem… la llengua no ens la poden prendre.” Es dedueix, també, de la passió amb què va dedicar la seva vida estudiar-les: especialitzada en les llengües amenaçades, l’antropologia lingüística i les llengües de la immigració a Catalunya, va ser directora del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i era autora d’una extensa obra sobre la situació de les llengües del món i la diversitat lingüística.
Carme Junyent va morir ahir als 68 anys a causa d’un càncer, segons van informar els seus fills a les xarxes socials, i els seus vastos coneixements sobre el català i les llengües amenaçades són recordats i posats en valor. També les seves advertències: “Una cosa que comparteixen totes les llengües amenaçades és que ningú no és conscient que ho estan fins que ja no hi ha res a fer. Per això cal que la gent tingui la informació sobre el que està passant i actuï en conseqüència.” Ho afirmava en una entrevista a El Punt Avui fa tres anys, amb motiu de la publicació d’El futur del català depèn de tu (La Campana). L’èxit del llibre li va fer afirmar, amb amarga ironia: “Suposo que si el tema preocupa tant és bo per al llibre, però dolent per a la llengua.”
Nascuda el 1955 a Masquefa (l’Anoia), Carme Junyent va estudiar filologia a la Universitat de Barcelona (UB) i, després d’ampliar estudis a les universitats de Marburg, la Colònia i Califòrnia, es va doctorar a la UB amb una tesi sobre les llengües a l’Àfrica i la seva expansió. Feia classes de lingüística general a la Facultat de Filologia Catalana de la UB i era la presidenta del Consell Lingüístic Assessor de la Generalitat de Catalunya. El 2019, va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi “per la seva llarga trajectòria en l’estudi i la defensa de la diversitat lingüística a Catalunya i al món”.
Lingüistes, escriptors, periodistes i els més alts càrrecs institucionals del país van lamentar al llarg del dia d’ahir la mort de Carme Junyent, que ens va fer arribar les seves paraules fins després de la seva mort. En un article pòstum publicat a Vilaweb, titulat Morir en català , escrivia sobre els incidents que va tenir sovint per parlar en català amb sanitaris i reflexionava sobre “la quantitat de persones del món que a l’hora de morir no es poden expressar en la llengua que els van transmetre”.