Adetca bat el rècord de recaptació amb 85 milions

Adetca, l’Associació d’Empreses Productores de Teatre, i els Teatres Públics de Barcelona han sumat 2.789.751 espectadors en la temporada 2022/23. És la segona xifra més elevada de la història (només superada per les xifres del 2011/12 en prop de 2.890.000 espectadors). On sí que s’ha batut el rècord és en la recaptació: 84.899.466 euros (la xifra més alta datava de la temporada 2007/08 amb 69,8 milions d’euros). Aquesta nit se celebra l’arrencada de la temporada 2023/24 amb la reivindicació de la comèdia. Serà en una gala en directe al Liceu (21h) que es gravarà i emetrà l’endemà al vespre a TV3.

Molta eufòria al migdia, a la platea del Sant Andreu Teatre (SAT!) on s’ha fet la presentació de les xifres. Just fa un any, recorda Isabel Vidal, confiaven que les dades havien de millorar després dels anys difícils de la Covid. Avui confessava que no esperava que la recuperació fos tant ràpida i tant intensa. Durant alguns mesos estaven per sobre de l’assistència històrica del 2011/12, diu sorpresa Vidal.

La salut del sector es veu enfortida perquè s’ha comprovat que el sistema integra el teatre públic i el privat i que dona oportunitats a les companyies emergents, alhora que reforça les estrelles consolidades. El sistema funciona i és comparable al de “París o Londres”, per Vidal.

La dramatúrgia en català té molt bona salut a la cartellera catalana. El 66% de les obres representades segones les dades d’Adetca són en català . El 54% dels autors són catalans. La mala notícia ve pel canvi de preponderància del nombre d’espectadors d’espectacles en castellà per davant dels de català. Vidal ho defineix d’”empat tècnic” però és la primera vegada que la tendència, que anava apropant-se, fa el salt de paradigma. La bona notícia és que, enguany, entre les 10 obres més taquilleres hi ha L’alegria que passa (48.931 espectadors; La trena (47.297) i FitzRoy (44.999). Totes tres repetiran aquesta temporada.

L’objectiu és que “Catalunya sigui reconeguda com a terra de teatre i de cultura”, pontifica Vidal. I serà possible gràcies a l’aprovació del Pla Integral del Teatre. A hores d’ara, s’estan activant en paral·lel els Plans d’Impuls de la Dansa, el Circ i el Teatre que ha de donar més potència al sector i que mira de protegir la llengua. Vidal aventura que, a la millor situació econòmica (gràcies al 2% del pressupost de la Cultura compromès pel govern), hi ha una planificació que ajuda a donar-li la màxima amortització i que ha de repercutir en què hi hagi “millors condicions per als autors, els artistes i els treballadors de la cultura”.

La gala d’avui que presenta Oriol Pla pateix d’un guió surrealista: “Què passaria si una llei prohibís l’humor?” El Liceu serà l’espai on s’han reclòs tots els humoristes i han d’ordir un pla per escapar-se. és una idea delirant que rebat, indirectament a la denúncia dels polítics que es pensen que, reduint un tipus de programació artística, poden fer efectiva una censura. Per a Vidal aquesta pràctica, que estan propiciant governs de PP i Vox a Ajuntaments i Comunitats Autònomes on han acaparat el Poder és “burda i fastigosa”. La cultura vol un públic crític, que qüestioni. Per aquest motiu, sembla absurd pensar que el públic és acrític i que e’l pot ideologitzar amb una programació artística.