Superherois retratats amb l’humor absurd de Dupieux

Pel·lícules inclassificables i carregades d’un humor absurd com Rubber, La chaqueta de piel de ciervo i Mandíbulas han fet de Quentin Dupieux (Clamart, Alts del Sena, 1974) un cineasta molt estimat al Festival de Sitges. A la passada edició, hi va presentar personalment dues pel·lícules, Increíble pero cierto i Fumar provoca tos, i va rebre el premi honorífic Màquina del Temps. La segona, que també va ser premiada pel guió i va passar pel Festival de Canes, fora de concurs, arriba avui als cinemes catalans.

“Les absurditats de les meves pel·lícules són una manera d’apartar les angoixes de la nostra societat”, va explicar el cineasta en una entrevista a El Punt Avui. “És com una psicoanàlisi que canalitza totes les coses que m’angoixen d’aquest planeta i en faig comèdia per alliberar-me’n. És una manera de buidar les meves angoixes.” En el cas de Fumar provoca tos, parodia el cinema de superherois amb un grup de justiciers anomenats Tabac Force, interpretats per coneguts actors francesos com Adèle Exarchopoulos, Anaïs Demoustier o Benoît Poelvoorde.

Després d’un combat aferrissat contra una tortuga demoníaca, els superherois reben l’ordre d’anar a un retir espiritual per reforçar la cohesió del grup, que no passa pel seu millor moment. L’estada transcorre molt bé fins que Lézardin, emperador del mal, decideix aniquilar el planeta Terra.

El mateix títol ja dona pistes sobre el caràcter paròdic de la proposta. “Vol expressar la idea que una acció té conseqüències –va comentar el cineasta–. De fet, minimitzo les conseqüències, només dic que fumar fa tossir, però a la realitat és més greu. La pel·lícula parla d’un tema actual, però també és menys greu que la realitat.”

L’humor que travessa tots els seus films neix de diferents influències. “És difícil de dir d’on ve –reflexiona–, és una combinació de coses que m’agradaven de jove: els Monty Python, les pel·lícules de Zucker, Abrahams i Zucker, com per exemple Aterriza como puedas, però també els còmics... Jo crec que el meu humor és una barreja de tot el que em va fer riure a la meva joventut.”