Es repetirà direcció artística també a Tàrrega?

En l’últim dia de Fira Tàrrega amb direcció artística d’Anna Giribet ja es comptava a activar el concurs públic per a la tria de la persona substituta. Està previst que, d’aquí a poques setmanes, se’n publiquin les bases i que la selecció de projectes i la deliberació es tanquin en un termini de pocs mesos. És l’última fira estratègica d’arts escèniques a la qual toca renovar-se. Anna Giribet s’hi vol tornar a presentar, després que en el seu mandat hagi hagut de batallar amb la pandèmia en tres de les cinc edicions. Aquest 2023 també han completat el contracte Ramon Giner a la Mostra d’Igualada i Jordi Fosas a la Fira Mediterrània. Dissabte el Patronat de la Fira Mediterrània ratificava la continuïtat de Fosas per a un nou mandat (tres anys amb una pròrroga de dos més), i està confirmada la repetició de Giner a Igualada. Enguany, en canvi, sí que s’ha renovat la de Fira Trapezi, des d’ara comandada per Alba Sarraute i Cristina Cazorla. Altres concursos en dansa són el del Festival Grec i, d’altra banda, el del Teatre Lliure. Tàrrega ha estat un ball d’especulacions de noms i raons per a aquestes dues darreres candidatures. Es decidirà d’aquí a poques setmanes.

Les direccions artístiques dels festivals de responsables joves obren les portes a nous projectes. Per exemple, l’antic director de la Fira Mediterrània David Ibáñez va entrar, al cap d’uns mesos, com a nou director de l’Auditori de Girona. Giribet compta a seguir treballant des del territori, reivindicant que la cultura sigui ben present fora de Barcelona i les grans capitals. Giribet, de fet, ha treballat amb diferents responsabilitats en l’equip de Fira Tàrrega, on s’ha desenvolupat des de ben jove. Confia que hi hagi moltes candidatures i que guanyi la més potent. El Patronat de Fira Tàrrega, per la seva banda, entén que són bones les renovacions, per evitar vicis i reiteracions (Jordi Duran va repetir dos mandats, però Jordi Colominas, Llorenç Corbella, Ramon Simó i Joan Anguera no van poder ampliar el seu cicle). Giribet agraeix l’obligació de renovar el projecte per dotar-lo de nous objectius.

En tot cas, la fira que avui conclou ha deixat de tenir restriccions al carrer; s’han pogut fer accions multitudinàries i el públic s’hi ha escampat de ple. Ahir es comptabilitzava una ocupació total del 90% en els espectacles de sala, una xifra molt relativa perquè, per exemple, dissabte al matí hi havia més gent esperant a la sortida de Be flat (i els seguia pel recorregut de parkour) que espectadors, que havien exhaurit la sessió.

Tàrrega somriu a Joan Font

Joan Font, director de Comediants, va estrenar el seu espectacle El venedor de fum a la plaça Comediants. Amb molta senzillesa, desgranava el descobriment del teatre i tota la seva carrera professional. Tot i les dificultats de bona part del públic per sentir-lo (no anava microfonat), va rebre l’escalf amb una masterclass de màscares ensenyant com un rostre i el posat corporal transformen una mateixa persona. A part de brindar amb cava la nit del 20-N del 1975, la cita més celebrada va ser la referència a la creació del festival, el 1981. Ara, que la cita no apareix com a capítol a la pantalla d’un guió que va allargassar massa i que demana una revisió i més ritme. En tot cas, Font, honest tal com ha estat sempre, amb la seva vitalitat enèrgica i explosiva, ja està disposat a sortir i a convidar tothom que aprofiti les restes de la nau que quedin surant. Com les màscares, que col·lecciona des del 1972, rescatades del foc de la Vinya de Canet, el 1990.

La directora Anna Giribet reconeixia que les variables que no es poden controlar (el temps i el públic) han anat a favor en aquesta edició. N’era una bona prova la gentada que es va congregar en l’assaig de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida a la plaça Major. El director ja advertia que era el primer cop en 43 anys que Fira Tàrrega acollia una orquestra simfònica i que es feia al carrer, amb un mapping generat per la videoartista Alba G. Corral (que s’activaria molt després, quan el capvespre permetia veure la imatge projectada a la façana de l’església). Dissabte al vespre es registra el pic habitual d’assistència. Al bosc de Sant Eloi, també s’amuntegaven espectadors a l’entorn de l’acció de Joan Català (Idiòfona és una altra demostració de capacitat per interactuar amb el públic amb un element neutre com pot ser un manyoc de tubs). Uns metres més avall, el públic quasi feia contorsionisme per seguir el ball dissociat de Pol Jiménez (Lo faunal), una descàrrega de moviments que no perden el compàs. Gran edició de Fira Tàrrega per a públic eclèctic.