El Museu de Ceret explora l'origen del fauvisme a partir dels artistes hongaresos

El Museu d'Art Modern de Ceret explora els orígens del fauvisme a través de 116 pintures i 44 dibuixos d'artistes hongaresos, en la seva majoria desconeguts, però que van revolucionar la pintura del seu país i van obrir el camí a les diferents avantguardes europees.

Coproduïda pel Museu Matisse de Cateau-Cambrésis i el de Belles Arts de Dijon, en col·laboració amb la Galeria Nacional Hongaresa de Budapest, l'exposició és la continuació de la presentada a Ceret sobre Matisse i Dérain a Cotlliure, 1905, i de la centrada en la figura fauvista francesa Emile Othon Friesz.

L'exposició, que estarà oberta fins al 12 d'octubre, tanca aquesta trajectòria i l'estudi del fauvisme amb la feina dels fauvistes a Hongria, "primer país europeu que inicia una obertura cap a la nova modernitat que representava aquest moviment", ha assegurat la directora del museu, Josephine Matamoros. Segons Matamoros, la mostra rescata de l'oblit la feina dels fauvistes hongaresos, que no van tenir la sort dels seus companys americans, alemanys i noruecs, profusament analitzats i publicats.

No obstant això, els hongaresos van ser "els primers artistes estrangers a França que es van interessar pel fauvisme i per crear els primers quadres fauvistes, i, encara que les seves obres són pròximes a les franceses pels seus colors, temes i dinamisme, conserven la seva pròpia identitat i una certa distància respecte als seus homòlegs parisencs. Tots els artistes fauvistes, locals i estrangers, viatjaven des de París a la costa mediterrània durant l'estiu, a excepció dels hongaresos, que tornaven llavors al seu país.

El punt de partida del grup d'artistes hongaresos va ser a finals del segle XIX Nagybánya, una popular colònia artística enclavada a Transsilvània, i des d'allà els viatges i les exposicions a París van ser freqüents i, des del 1907, les trobades amb el mestre Matisse.
La primera figura del grup és Béla Czóbel, que exposa amb els fauvistes parisencs al Salon d'Automne el 1905 i lidera entre el 1906 i el 1907 a Hongria l'anomenat grup dels 'neos', abreviatura irònica de neoimpressionista.

La segona figura clau és Róbert Berény, que amb només 18 anys es converteix en "el més fauvista" de tots, amb els seus colors vius, els seus gestos apassionats i els seus característics retrats, a vegades irònics.

El tercer element de la tríada fauvista hongaresa és Vilmos Perlrott Csaba, alumne de Matisse del 1906 al 1911, sens dubte el més gran de tots tres, que va establir un vincle entre la colònia de Nagybánya i el cercle de Matisse.

Sándor Ziffer, que descobreix amb entusiasme l'art de Gauguin, Lajos Tihanyi, Géza Bornemisza, i el matrimoni Sandor Galimberti i Valéria Dénes, que pinten les vistes de la ciutats i els paisatges hongaresos són altres figures destacades del grup dels neos.

Per Matamoros, si la influència de Matisse es percep, sobretot, en la representació del nu i de les vistes de poble i els voltants de Nagybánya, amb empastaments espessos i colors vius, l'empremta de Cézanne, per contra, s'entreveu en les naturaleses mortes i en alguns retrats.

Una secció específica es dedica al final del recorregut a la relació d'amistat i professional entre el degà de la pintura moderna hongaresa József Rippl-Rónai i Aristides Maillol i s'hi exhibeixen gairebé totes les obres creades per l'artista hongarès el 1899, durant la seva estada a Banyuls.