Art

art

Barcelona Gallery Weekend: xutada d’energia

Les galeries d’art contemporani de Barcelona es van posar d’acord el 2015 per obrir la temporada amb una bona xutada d’energia: el Barcelona Gallery Weekend (BGW), un conjunt d’exposicions d’alta qualitat que s’inauguren alhora i que s’embolcallen d’activitats en un cap de setmana llarg, perquè la festa comença dijous. La fórmula, d’èxit en altres ciutats com Berlín, ha arrelat i ja està tot a punt per a la novena edició, que tindrà lloc del 14 al 17 de setembre amb la participació de 27 galeries de la capital catalana, l’Hospitalet de Llobregat i Santa Margarida i els Monjos.

Enguany, coincidirà per primer cop amb el mateix esdeveniment que organitzen les galeries de Madrid, cosa que tot d’una va crear un cert neguit al sector català (perquè és que ni tan sols els ho van consultar), però ara es refien que els col·leccionistes, amb els quals han contactat, viatjaran a les dues capitals.

“Les galeries fan un sobreesforç perquè el BGW sigui el moment important de la temporada”, subratlla Quique Peinado, president de l’associació Art Barcelona, l’organitzadora de la celebració. Peinado recorda que sobretot els primers anys, per l’efecte novetat, algunes galeries es van desbordar literalment de públic, del qual estan tan mancats aquests espais que són d’accés gratuït. Però convidar a entrar-hi sense por continua sent un repte de comunicació.

Amb el fullet que aplega tots els continguts del BGW, qualsevol ciutadà amb sensibilitat cultural ja es fa la idea que a les galeries hi és benvingut, tingui o no interès (o capacitat econòmica) per comprar. És una oportunitat única per descobrir els treballs més recents d’artistes consolidats: Joan Fontcuberta a Àngels Barcelona, Ignasi Aballí a Palmadotze, Dis Berlin a la Sala Parés, Patricia Dauder a ProjecteSD, Oriol Vilapuig a RocioSantaCruz o Jordi Alcaraz a la Mayoral.

BGW també és un magnífic aparador d’experiments especials i fins i tot curiosos, com el que proposa Fito Conesa a House of Chappaz sobre el doble terreny creatiu que trepitja, la imatge i la música; o com el que ha gestat Lola Lasurt a la Joan Prats, un anomenat comissariat pictòric en què ha pintat obres d’artistes perduts en el túnel del temps, com les ceràmiques de la desconeguda Esther Guillén. També són rellevants algunes col·lectives, com la que ha concebut la galeria Marc Domènech amb pintures monocromes d’artistes referents a partir dels anys cinquanta.

Un al·licient extra per penetrar en aquestes mostres és fer-ho en companyia dels mateixos artistes. L’oferta de visites guiades és àmplia i inclou també rutes guiades per les galeries participants, textos-guia realitzats per set comissàries i fins i tot actes pensats per a famílies amb mainada.

Òbviament, l’objectiu últim del sector galerístic són les vendes. El BGW té un programa d’adquisicions, però el cas és que són poques les entitats que segellen l’acord (la Fundació Vila Casas és l’única que els ha estat fidel des de la primera edició). El Macba i la Col·lecció Nacional de la Generalitat són esquius a signar cap compromís de compres durant els dies de l’esdeveniment –“que és el que a nosaltres ens agradaria”, diu Peinado–, però el cert és que acaben incorporant peces presentades al BGW en altres moments de la temporada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.