Cultura
Tutankhamon 'superstar'
Entre els faraons de l'Antic Egipte, el rei nen Tutankhamon va ser un dels que va tenir la tomba més plena de provisions per a la segona vida. Des d'espectaculars joies d'or -algunes semblen de disseny contemporani- fins a una cadira plegable de fusta treballada i decorada amb meticulositat i gust. Tutankhamon va néixer cap a l'any 1343 abans de Crist i va regnar dels 9 anys fins als 19, quan va morir; fins fa poc es creia que l'havien matat però ara una segona teoria addueix que va morir en caure del cavall. La seva mort, però, encara és un misteri.
El que sí que se sap és que la seva tomba va romandre 3.300 anys intacta, fins a l'any 1922, quan l'artista i arqueòleg anglès Howard Carter la va descobrir. Ara, uns 50 objectes exquisits procedents de la tomba i un centenar de peces de l'època en què va viure el rei nen formen l'exposició Tutankhamon i l'edat d'or dels faraons. Una mostra extraordinària, presentada en una subtil coreografia de llums, colors i músiques en l'espai lúdic O2, la Cúpula del Mil·lenni de Londres.
Èxit assegurat
Els organitzadors asseguren que han venut i reservat 325.000 entrades abans d'obrir al públic. Els mitjans de comunicació anglesos ja fa algunes setmanes que parlen d'aquesta arribada del faraó. Tutankhamon segueix sent el hot ticket de les exposicions de Londres, amb el rècord d'1,6 milions de visitants que l'any 1972 van fer cua al Museu Britànic per veure la primera exposició del rei d'or a Anglaterra. La publicitat i també la sofisticació de la mostra auguren que aquest viatge del jove faraó a Londres trencarà el rècord de visitants assolit fa 35 anys. Les vitrines que protegeixen les escultures de pedra, les obres fetes en fusta, les joies d'or i els bustos de marbre estan col·locats en sales fosques amb il·luminació dirigida a l'objecte exposat. Una de les sales presenta dues files de columnes, amb el terra de la mateixa pedra que la columna. Les parets de la sala són de color vermellós: el de la terrissa o la teula de la Vall dels Reis, on està enterrat Tutankhamon.
Ahir, en la presentació de la mostra, Zahi Hawass, secretari general del Consell d'Antiguitats d'Egipte, va dir a diversos centenars de periodistes: "A partir d'ara no hi haurà més dinars de franc; a partir d'aquesta exposició el patrimoni cultural servirà per fer diners i així els podrem gastar en conservació, manteniment i noves excavacions".
Negoci cultural
El govern egipci té previst fer uns 100 milions de dòlars amb aquesta mostra itinerant. El 75% del cost de les entrades a l'exposició, que ha estat a Basilea i Bonn, i que anirà també a Viena, EUA i probablement a Roma, va destinat a l'arqueologia d'Egipte. El preu de les entrades a Londres és de 15 lliures (22,5 euros) de dilluns a dijous i 20 lliures (30 euros) de divendres a diumenge. "Fa 35 anys Tutankhamon va venir a Londres a parlar del descobriment de la seva tomba", va dir Hawass, que va afegir que "ara el rei nen ha vingut per parlar de la seva família, d'Egipte abans de néixer ell i de com era la vida en el seu regnat". Seguint aquesta nova política de deixar obres arqueològiques per subvencionar el patrimoni egipci, Hawass ja està organitzant una altra exposició que rodarà cinc anys pel món i acabarà a Londres.
"Quan jo escric als museus d'arreu del món perquè em deixen alguna peça, sempre rebo respostes peregrines: el Museu Britànic em diu que necessita veure la seguretat dels nostres museus; els alemanys volen que formem un comitè conjunt, altres diuen que les peces no poden sortir perquè són massa fràgils, i després les passegen en taxi. Nosaltres no som els pirates del Carib; som un país respectable i complim els nostres compromisos, però es pensen que si ens deixen la pedra de Rosetta no la tornarem", explica Hawass. L'arqueòleg va aprofitar l'avinentesa per dir que ha demanat cinc obres en préstec per a l'obertura del gran Museu d'El Caire l'any 2012. Entre aquestes cinc peces hi ha el cap de la reina Nefertiti, que és a Berlín, i la pedra de Rosetta, propietat del Museu Britànic de Londres. "Els que ens responsabilitzem ara de l'art a Egipte estem formats a l'estranger, però ara ja tenim uns 500 arqueòlegs egipcis formats a Egipte que són els primers excavadors no estrangers a la Vall dels Reis", va afegir Hawass.
John Taylor, egiptòleg del Museu Britànic, va ser diplomàtic: "Estem estudiant la possibilitat de deixar la pedra de Rosetta per a la inauguració del museu".
El que sí que se sap és que la seva tomba va romandre 3.300 anys intacta, fins a l'any 1922, quan l'artista i arqueòleg anglès Howard Carter la va descobrir. Ara, uns 50 objectes exquisits procedents de la tomba i un centenar de peces de l'època en què va viure el rei nen formen l'exposició Tutankhamon i l'edat d'or dels faraons. Una mostra extraordinària, presentada en una subtil coreografia de llums, colors i músiques en l'espai lúdic O2, la Cúpula del Mil·lenni de Londres.
Èxit assegurat
Els organitzadors asseguren que han venut i reservat 325.000 entrades abans d'obrir al públic. Els mitjans de comunicació anglesos ja fa algunes setmanes que parlen d'aquesta arribada del faraó. Tutankhamon segueix sent el hot ticket de les exposicions de Londres, amb el rècord d'1,6 milions de visitants que l'any 1972 van fer cua al Museu Britànic per veure la primera exposició del rei d'or a Anglaterra. La publicitat i també la sofisticació de la mostra auguren que aquest viatge del jove faraó a Londres trencarà el rècord de visitants assolit fa 35 anys. Les vitrines que protegeixen les escultures de pedra, les obres fetes en fusta, les joies d'or i els bustos de marbre estan col·locats en sales fosques amb il·luminació dirigida a l'objecte exposat. Una de les sales presenta dues files de columnes, amb el terra de la mateixa pedra que la columna. Les parets de la sala són de color vermellós: el de la terrissa o la teula de la Vall dels Reis, on està enterrat Tutankhamon.
Ahir, en la presentació de la mostra, Zahi Hawass, secretari general del Consell d'Antiguitats d'Egipte, va dir a diversos centenars de periodistes: "A partir d'ara no hi haurà més dinars de franc; a partir d'aquesta exposició el patrimoni cultural servirà per fer diners i així els podrem gastar en conservació, manteniment i noves excavacions".
Negoci cultural
El govern egipci té previst fer uns 100 milions de dòlars amb aquesta mostra itinerant. El 75% del cost de les entrades a l'exposició, que ha estat a Basilea i Bonn, i que anirà també a Viena, EUA i probablement a Roma, va destinat a l'arqueologia d'Egipte. El preu de les entrades a Londres és de 15 lliures (22,5 euros) de dilluns a dijous i 20 lliures (30 euros) de divendres a diumenge. "Fa 35 anys Tutankhamon va venir a Londres a parlar del descobriment de la seva tomba", va dir Hawass, que va afegir que "ara el rei nen ha vingut per parlar de la seva família, d'Egipte abans de néixer ell i de com era la vida en el seu regnat". Seguint aquesta nova política de deixar obres arqueològiques per subvencionar el patrimoni egipci, Hawass ja està organitzant una altra exposició que rodarà cinc anys pel món i acabarà a Londres.
"Quan jo escric als museus d'arreu del món perquè em deixen alguna peça, sempre rebo respostes peregrines: el Museu Britànic em diu que necessita veure la seguretat dels nostres museus; els alemanys volen que formem un comitè conjunt, altres diuen que les peces no poden sortir perquè són massa fràgils, i després les passegen en taxi. Nosaltres no som els pirates del Carib; som un país respectable i complim els nostres compromisos, però es pensen que si ens deixen la pedra de Rosetta no la tornarem", explica Hawass. L'arqueòleg va aprofitar l'avinentesa per dir que ha demanat cinc obres en préstec per a l'obertura del gran Museu d'El Caire l'any 2012. Entre aquestes cinc peces hi ha el cap de la reina Nefertiti, que és a Berlín, i la pedra de Rosetta, propietat del Museu Britànic de Londres. "Els que ens responsabilitzem ara de l'art a Egipte estem formats a l'estranger, però ara ja tenim uns 500 arqueòlegs egipcis formats a Egipte que són els primers excavadors no estrangers a la Vall dels Reis", va afegir Hawass.
John Taylor, egiptòleg del Museu Britànic, va ser diplomàtic: "Estem estudiant la possibilitat de deixar la pedra de Rosetta per a la inauguració del museu".
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.