Una creu gòtica catalana en mans nazis

Hi ha obres d’art que són singulars no només per la seva qualitat fora de sèrie sinó també per les vicissituds que han sofert. Aquest és el cas d’una creu gòtica catalana, amb un reliquiari que conté un fragment de la creu de Crist, que des d’ahir s’exposa i es ven per 350.000 euros a la galeria Brimo de Laroussilhe de París, un dels antiquaris més importants del món en art medieval. La peça, que fa 37,2 cm d’alt i 21,1 cm d’ample, és d’argent, argent daurat i esmalts, i porta el punxó de Barcelona. Inèdita des de fa pocs anys, amaga molts secrets i una experiència traumàtica: els nazis la van espoliar el 1940.

Aquest enigmàtic objecte artístic va ser un dels més de 20.000 que es van apilar al Jeu de Paume, el gran magatzem dels béns requisats als jueus a la França ocupada. Tal com consta en els arxius, conservats, d’aquell robatori en massa, la joia pertanyia a la col·lecció Jacques Seligmann, un dels comerciants d’art de més èxit mundial, amb negocis a París i a Nova York, al qual els nazis van arrabassar totes les pertinences. Acabada la guerra, en va recuperar una part. Segons la documentació, la creu catalana va tornar a les mans del seu propietari l’octubre del 1946.

De la vida que va tenir aquesta peça ja no se’n sap res més, ni de la d’abans del 1940 ni de la de després del 1946. Absent al llibre de referència de l’orfebreria medieval catalana, de Núria de Dalmases, publicat el 1992, l’historiador de l’art Alberto Velasco va descobrir-la fa poquíssims anys, just abans de la pandèmia, a la prestigiosa fira Tefaf de la ciutat holandesa de Maastricht, a l’estand del mateix Brimo de Laroussilhe. “Vaig quedar bocabadat. És una creu reliquiari artísticament espectacular que va ser feta en el moment de màxima esplendor de l’orfebreria catalana, cap al 1400, els inicis del gòtic internacional, que és quan els nostres artistes es podien equiparar amb els millors artistes europeus. L’orfebre que la va crear era de primer nivell, i el promotor, algú amb un bon estatus econòmic”, sosté Velasco. I subratlla: “Lluiria a qualsevol dels grans museus del món: al MNAC, però també al Prado, al Louvre i al Metropolitan.”

L’especialista en orfebreria medieval Lourdes de Sanjosé, autora del llibre Al servei de l’altar. Tresors d’orfebreria de les esglésies catalanes. Segles IX-XIII (2018), també coneix la peça i el primer cop que la va veure, abans i tot que irrompés a Maastricht, li va cridar molt l’atenció. “Està pendent d’estudi”, remarca, per ser prudent en les conclusions, però la seva impressió és que alguns dels esmalts són “el millor de l’orfebreria catalana.”

És amb aquest pedigrí que els experts de la casa Brimo de Laroussilhe l’anuncien al catàleg de l’exposició Esmalts medievals, en què han aplegat 36 obres que es podran visitar fins al 14 d’octubre a la seva botiga a tocar del Louvre. “És un exemple excepcional de l’art de l’orfebreria catalana del 1400”, emfasitzen.

De creus reliquiaris del fust de la Vera Creu, tècnicament conegudes també com a estauroteques, a Catalunya se’n preserven diverses en museus i esglésies. Els especialistes de l’antiquari parisenc en destaquen dues que els semblen les més similars al seu objecte: una que custodia el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i una altra de l’església parroquial de Santa Pau, a la Garrotxa.

La germana seva a la diàspora sobresurt pels imponents braços rematats en forma de flor de lis. A l’anvers, sota un fragment de cristall de roca, hi ha una petita placa quadrada d’esmalt translúcid que fa de receptacle del trosset de fusta de la creu de Crist (de suposades relíquies de la crucifixió, en van circular en abundància a la Catalunya medieval, anota Velasco). En aquest cantó de la creu, quatre medallons esmaltats en blanc, blau i vermell mantenen visible el rastre d’uns forats que devien sostenir una estatueta de Crist avui perduda. Al medalló del braç superior hi ha representada una au que es perfora el pit per alimentar les cries amb la seva pròpia sang. Al revers de la peça, també amb aplicacions d’esmalts d’uns colors molt vius, al centre destaca una placa amb una imatge de Crist en majestat, i que està envoltada per quatre medallons més dels evangelistes amb un pergamí en què hi ha inscrits els seus noms.

Però hi ha moltes més preguntes que no pas respostes, al voltant d’aquesta bella obra. Se’n desconeix l’origen, i per descomptat també l’autoria. I encara un interrogant més: qui en va gaudir un cop va haver superat el segrest nazi?

I, malgrat tot, ha sobreviscut.