Un festival i uns fans únics

Hi ha molts festivals d’estiu, sí, però no n’hi ha cap altre com Diverland, que ha celebrat aquest cap de setmana la seva quarta edició al càmping Sènia Cala Gogo & Internacional de Sant Antoni de Calonge, coorganitzat per la calongina Orquestra Di-versiones i per U98 Music, amb un ple total i unes 2.500 persones per dia des de divendres fins diumenge.

Diverland és únic per diverses raons: pel seu emplaçament i per un format que està a mig camí entre un festival i una festa major, amb activitats durant tot el dia i bona part de la nit literalment per a totes les edats. I és sobretot un festival diferent perquè, com va subratllar Albert Fort, el cantant de Di-versiones, no hi ha cap altre festival organitzat per un grup, i també s’hi podria afegir que no hi ha cap grup que tingui uns seguidors com els seus: fans acèrrims que els segueixen per totes les festes majors i que responen en massa a les seves convocatòries com ara la macrofesta a la platja Diverbeach i, per sobre de totes, aquesta Diverland, la ciutat de Di-versiones que tanca oficiosament l’estiu a la Costa Brava, igual que l’obre la Cantada d’Havaneres de Calella.

Albert Fort, omnipresent –juntament amb Jordi Puig d’U98– en tots els aspectes organitzatius i en qualsevol racó del festival, diu que la gent vol divertir-se i disfressar-se, i el festival és una excusa fenomenal per fer-ho. A Diverland no hi va ningú a trobar l’última gran sensació del rock alternatiu. Aquí la música també és protagonista, pràcticament constant de dia i de nit, però el públic vol retrobar-se amb les cançons de la seva joventut i més enrere, la qual cosa vol dir, sobretot, el pop i la música de ball dels anys setanta i vuitanta, i el rock dels noranta, fins a arribar a la recent Nochentera de Vicco, que sembla pensada justament per a Diverland, amb nostàlgia, humor i cap tipus de vergonya.

Diverland va començar divendres al vespre amb amenaça de pluja, que va quedar en això, i les contundents versions que Litus 3 fa de Nirvana, U2 i Radiohead. Va seguir el pregó de la festa, amb hereu i pubilla, i la primera nit es va completar amb el Frikibingo, una quina en què els números són substituïts per cançons, grups i solistes: de Life is life a Video killed the radio star, de Ricky Martin a Locomía. Un divertit deliri col·lectiu amb conga inclosa, fins a la mitjanit. I a les deu del matí de dissabte ja estava la zona de la piscina plena de gent fent aeròbic, amb les mitges fosforescents i les cintes de cabell que són gairebé l’uniforme del festival. Just després, hi va haver breakdance i un altre potent grup de versions, Big Mouthers, mentre en un altre espai la mainada jugava amb bales de vidre i jocs de fusta i un trenet voltava per tot el recinte amb música disco a tot volum. A la tarda, un taller de ball per emular John Travolta i Uma Thurman a Pulp fiction va precedir la divertida actuació de Joan Colomo i la Radiofórmula, o com jugar amb la música pop sense prejudicis. La xaranga Bufatramuntana va conduir el públic fins al concert de Di-versiones: dues hores de viatge sonor i una festa total –amb una petició de mà inclosa– que va continuar amb el públic baixant en processó fins a la platja del mític Cala Gogo per seguir ballant amb la gran selecció de Robert de Palma DJ. Ahir al matí hi va haver més rock amb la pedagògica sessió de Siamiss Djs, per explicar a la mainada qui eren Elvis i els Ramones, i la potent cloenda amb Pelukass, entre Queen i Rage Against the Machine. I, per recuperar forces, amb un somriure que ens durarà dies després d’aquesta injecció d’energia, la Diverpaella final.