Quim Mandado celebrarà el seu llarg viatge, a Las Vegas

La cosa va d’aniversaris: si la sala Las Vegas, de Sant Feliu de Guíxols, on dissabte vinent actuarà Quim Mandado amb la seva banda, fa uns mesos que celebra el seu 60è aniversari, Mandado també té uns quants aniversaris rodons per commemorar: els 35 anys del primer disc de Sangtraït, Els senyors de les pedres (1988); els 30 de Contes i llegendes (1993), un altre disc important de la històrica banda empordanesa; els 20 anys d’Eclosió (2003), l’únic disc en solitari de Mandado fins ara, i els 10 anys de Sancta Sanctorum (2013), de Los Guardians del Pont (LGP), l’anterior formació de Mandado, que ja es veu que té molt per celebrar. Però el que realment cal celebrar és que el cantant i baixista jonquerenc ha tornat als escenaris, després del final abrupte de LGP per la mort del bateria Martín Rodríguez, el 3 de gener del 2020. I ho ha fet molt ben acompanyat pels seus dos fills, en Guillem a la bateria i en Ferran a la guitarra, més la guitarra solista d’un vell amic i també guardià, Joan Cardoner.

De moment, han fet quatre concerts en diferents punts de Catalunya, amb un repertori “representatiu” de tota la seva història, “en les seves diferents etapes”, diu Quim Mandado, de 62 anys, especialment sobre el concert del dissabte 23 de setembre a la sala Las Vegas (22 h, 12 i 16 euros), amb White Demon com a teloner. Això vol dir que, durant una hora i mitja ampliable, Mandado tocarà molts clàssics de Sangtraït –“Per proporció: és el grup amb més història i més cançons–, però també temes de LGP i d’Eclosió. “De moment estem rodant la banda, per aconseguir el so contundent que busquem, però volem compondre coses noves de cara a l’any vinent, sense marcar-nos dates. No sé si farem un disc: a mi en continuen agradant els discos però em sembla que ara no tenen gaire sortida”, diu Mandado, músic versàtil que també dirigeix l’Orfeó Jonquerenc i l’Orfeó de l’Empordà i que diumenge passat va cantar El vol de l’home ocell en el concert Músics de l’Empordà, amb l’Orquestra de Cambra Ciutat de Figueres. “M’agraden molts tipus de música”, diu. Però el heavy sempre va per dins.