Mor als 50 anys Ferran Gallart, fundador i vocalista dels Strombers

El cantant i líder dels Strombers, Ferran Gallart, va morir ahir als 50 anys per culpa d’un càncer , segons va comunicar la banda a través d’un comunicat a les seves xarxes. “El Ferran ha estat l’ànima dels Strombers que tant i tant ha fet gaudir a més d’una generació en nombroses festes d’arreu del país, desprenent sempre bona energia i felicitat. Seguint el seu esperit, perpetuarem el seu llegat i el recordarem com ell voldria, amb alegria i música. Vola alt, Ferran”, van escriure els seus companys com a nota de comiat mostrant també la seva voluntat de continuar fent el que més els agrada, la música en directe.

A l’estiu el grup ja va cancel·lar la gira que tenia programada per la fràgil salut de Gallart, que en aquell moment va escriure el seu propi missatge: “Estigueu felices i feliços perquè tot té el seu sentit i d’això n’extrauré vivències i aprenentatges molt favorables. De fet, ja ho estic fent.” . A banda de la seva faceta com a músic, Gallart també va publicar el 2021 el recull de contes per a infants “Gira la lluna” amb l’editorial Nanit. A banda de la seva activitat amb el grup, havia fet nombroses col·laboracions amb altres bandes i solistes de renom, com Txarango o La Pegatina.

Strombers es van fundar a finals dels noranta a Cardona i durant molts anys s’ha mantingut ininterrompudament com un dels grups de referència de la festa a Catalunya. En els seus inicis van recórrer de punta a punta el país per repartir en mà les 20 mil còpies del primer disc, que tenien carregades rere la furgoneta. L’estil de la banda sempre va ser una barreja de ska, ritmes llatins, reggae, rock , country, rumba catalana, pop i electrònica. Ells mateixos van definir la seva proposta com a “flopsy”.

Un dels seus primers temes coneguts va ser el festiu “El coche de Manolo”. Amb els anys van anar guanyant força per l’entrada de nous membres, com ara Carles Serras, però sempre van mantenir l’esperit rebel dels inicis. La seva relació d’amor amb les festes populars s’ha traduït en cançons com “Festa major”, “Nit de Sant Joan” i “Tocant el cel amb la mà”, un homenatge als castells. El seu amor per les tradicions catalanes també es va reflectir a “Power to the barretina”, “Rei Carnestoltes” i “Pessebre ideal”.

El 2019 va ser un any especial per ells ja que van celebrar els 20 anys amb una gira especial i noves cançons “Cada cop que rius” i “Cantant rebel”. Gallart definia aquest segon tema com un dels grans himnes del grup: “És una mena de confessió de les dificultats que ens hem trobat els músics. Una opció de vida que no és fàcil i que malgrat això som allà.” Una cançó que recita: “...mai miro enrere, nits de carretera / cada dia un nou destí, cada dia una nova cançó em despertarà i junts la podrem cantar / soc cantant rebel de matinada m’ho jugo tot a una bala...”