CASTELL D’ARO
El FestiSurf troba el seu espai ideal a la sala Font del Ferro
Unes 500 persones van assistir dissabte passat a l’onzena edició del FestiSurf Costa Brava, el festival de surf’n’roll organitzat per l’associació Arocinema amb el suport de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró. La principal novetat d’aquest any va ser l’espai, ja que el festival es va fer per primera vegada a la sala Font del Ferro del nou equipament polivalent Escoles Velles. Tant els grups participants com el públic assistent van valorar molt positivament el nou espai, per les dimensions i l’acústica.
El FestiSurf va incloure quatre actuacions, amb entrada gratuïta: els francesos The Wave Chargers, els catalans The Tiki Phantoms –amb una tiki-conga i una fan surfejant amb un matalàs inflable per sobre del públic–, els anglesos The Fuzillis i els argentins i bestials Los Peyotes. Tota una festa.
Surf genuí, ritmes primitius
Redacció
FestiSurf Costa Brava va celebrar la seva onzena edició estrenant un nou emplaçament, la sala Font del Ferro de Castell d’Aro, i amb un cartell on la més genuïna música surf anava de la mà amb estils com el rock de garatge. Los Peyotes, The Fuzillis, Los Tiki Phantoms i The Wave Chargers en van formar el programa.
Van ser aquests últims els encarregats de donar el tret de sortida a ritme de surf instrumental, hereu dels grans clàssics dels anys 60. Format a París i amb dos discos publicats, el quartet va alternar material propi amb clàssics de Dick Dale (Banzai Washout) o The Ventures (Walk Don’t Run). I va presumir d’un directe tan fresc com enèrgic.
Los Tiki Phantoms, clàssics indiscutibles del surf a casa nostra, venien a presentar el seu darrer disc, El enigma del tiempo. Amb les seves habituals màscares esquelètiques, els barcelonins van oferir una potent descàrrega de surf carregada de reverberació i bon humor, amb peces com Mar de fuego o Locos sobre ruedas, també amb lectures surferes d’èxits de Wham! (Wake Me Up Before You Go-Go) o A-ha (Take on Me).
The Fuzillis també venien amb nou disc sota el braç, un Grind a Go Go Volume 2 que els referma com a perpetuadors d’una manera d’entendre el rock’n’roll que enllaça amb el Pacific Northwest nord-americà de fa sis dècades. Els britànics van invocar els esperits d’uns Sonics o uns Ventures amb pistes tan frenètiques com Fish Gumbo o Ungawa!, en un duel permanent entre el saxo d’Spencer Evoy i la guitarra de Dan Criscuolo.
Finalment, Los Peyotes van oferir una lliçó magistral de rock de garatge tot alternant originals com Píntalo de marrón amb versions tan ben triades com 96 lágrimas, versió en castellà del 96 Tears de Question Mark and The Mysterians. Veterans de l’escena argentina i ambaixadors de la nissaga Nuggets a l’Amèrica Llatina, van tancar el festival a cop de Farfisa, ritmes primitius i una lírica tan visceral com el seu directe.