Paisatgisme fantàstic olotí, a L’Àmbit Espai d’Art del Firal

L’art pictòric olotí està encasellat en el paisatgisme. En general, s’associa al paisatge garrotxí icònic, és a dir, als camps de fajol, als espais de la Moixina, a escenes pintoresques com la de Combregar a muntanya de Marià Vayreda, etc. El paisatgisme olotí, però, té un grup de pintors –vinculats a Olot per origen o per trajectòria– que tenen en comú que plasmen el seu paisatge interior, la manera que tenen d’interpretar la realitat. En paraules de Duaita Prats, “no plasmen el que veuen des de fora cap a dins, sinó que reflecteixen el propi món. Són visions pictòriques allunyades de la realitat”.

Prats comissaria l’exposició Garrotxa màgica - 8 pintors, que es pot visitar fins al 7 d’octubre al local que L’Àmbit Espai d’Art té al Firal d’Olot. Exposa un total de 42 obres dels artistes Margit Kocsis, Roc Arbós, Joan Clapera Mayà, Frederic Comellas, Josep Maria Plans, Marta Trepat, Josep Lluís Pallarès i Josep Abelló. Els quatre primers, delimitats al segle XX, i els restants, fent camí encara en aquest segle XXI com a membres de l’Associació Àmbit Sant Lluc. “Arbós, un dels grans desconeguts i artista d’extraordinària qualitat, habitava un món de criatures fantàstiques per a ell ben reals; Comellas vessava un tremendisme anímic on els coloms eren corbs; Kocsis, pintora i actriu, transformava la seva dolçor natural en estampes familiars de malson, i Clapera Mayà tenia una càrrega al·legòrica plena de segones lectures. Tots, els d’ara i els d’abans, més que recrear una realitat inventen un univers particular amb codis distintius i traduïbles”, detalla Duaita Prats.

I conclou: “En l’actualitat, molts s’afanyen a donar un toc surrealista, o si més no «estrany», a les seves creacions. No tots, però, aconsegueixen validar un llenguatge autèntic, sorgit des de dins. A L’Àmbit n’hi trobarem quatre que estan ben en actiu: hi veureu els àngels i els dimonis de Josep Maria Plans, el compromís amb l’univers de Josep Lluís Pallarès, les visions ondulades de Marta Trepat i la poesia matemàtica de Josep Abelló.”