Les T de Teatre recuperen la comèdia a ‘La dona fantasma’

La dona fantasma, de T de Teatre (Àgata Roca, Carme Pla, Mamen Duch i Marta Pérez), recupera la tensió pel monòleg, al Romea. Aquesta és una nova aventura còmica, en què s’han deixat portar per l’univers del director i dramaturg argentí Mariano Tenconi. La peça recupera el format dels monòlegs dels seus primers muntatges (Petits contes misògins, Homes, Criatures...), tot i que acaben construint un relat de quatre professores i els seus mons privats. Viuen als anys setanta. Una pateix la separació de la parella; la segona cuida la mare malalta, que estima i veu que es va degradant; una tercera, s’enamora bojament de la nova professora de gimnàstica, i la darrera afronta el retorn a l’escola després de l’aparició d’un brot psicòtic (no s’atreveixen que reprengui l’assignatura i li assignen un taller de teatre amb els alumnes). La companyia, que ja han superat els 30 anys de trajectòria, estrena avui (i oferirà fins al 26 de novembre) el muntatge, en què en realitat en comptes d’un fantasma, n’hi apareixen quatre. El muntatge incorpora música en directe que, de fet, s’ha anat component a mesura que avançava el treball a la sala d’assaig.L’obra ja té prevista les dues primeres funcions e gira al Municipal de Girona (9 de desembre) en el Temporada Alta.

Josep Maria Pou admetia que els fantasmes planen sobre el teatre des que Shakespeare va invocar el pare de Hamlet. Per Tenconi, el teatre és un exercici de memòria col·lectiva i ajuda a recuperar els esperits oblidats. L’autor, que inclou en la dramatúrgia formats textuals com ara les cartes, els poemes o els articles de diari, insisteix sovint en la importància de fer una revisió de la memòria històrica. A la de l’Argentina i també a la de l’Espanya franquista. Per això, l’acció es trasllada als anys setanta, quan està a punt d’aixecar-se una dictadura que ha aplacat la dissidència i ha amagat el relat que atribuïa als militars el paper d’usurpadors de la democràcia després d’un alçament per les armes.

Mariano Tenconi coneixia d’oïda el treball de T de Teatre (que alguns cops han portat els seus muntatges en temporada a Buenos Aires). La companyia va fer l’oferta al dramaturg, un fet habitual, perquè conviden noves autories i direccions a construir un muntatge junts per anar renovant la seva fórmula teatral. Si Juan Mayorga va decidir aprendre català quan va veure les primeres produccions del Lliure (amb els exemplars del Digui, digui), Tenconi s’ha habituat al català amb la sèrie Jet lag, de les T de Teatre, segons diu divertit.

La dona fantasma construeix una situació delirant a partir de personatges enfonsats en les seves crisis. Els quatre monòlegs s’encadenen fins que, al final, tot esclata, en una escena conjunta. Carme Pla admet el risc de gosar presentar-se amb monòlegs només sortir de l’Institut del Teatre –“La ignorància és molt atrevida”–. Ara entenen la dificultat de construir en la imaginació del públic la situació amb la paraula.