L’èxit dels festivals familiars: de la petiTA a El nostre festival

Al ritme trepidant d’El rock de la formiga, amb una allau de confit que no semblava tenir final i les girafes molt humanes de Xirriquiteula Teatre passejant-se entre els espectadors, grans i petits, que omplien el Palau de Fires de Girona. Així va acabar diumenge a la tarda la primera edició de la petiTA, la nova proposta familiar del festival Temporada Alta –la TA del nom, sí– i el grup El Pot Petit, capdavanter de l’actual escena musical familiar a Catalunya, que ha assumit la direcció artística de la petiTA, a més d’oferir-hi el gran concert de cloenda, sumant els efectius de la seva Melmelada Band amb la Black Music Big Band, en un escenari enorme on tot era gran, menys la formiga. Hi havia una trentena de músics a l’escenari, més els pirates, el lleó vergonyós, la dinosaure Aura i altres habituals del ric bestiari d’El Pot Petit. Va ser la culminació d’una jornada tan llarga com plena d’al·licients per no avorrir-se ni un segon: els dos escenaris encarats van permetre que les actuacions fossin molt fluïdes: quan no hi havia les Estampades penjant-se per les parets, hi havia els Brodas Bros ballant hip-hop a l’escenari A –amb convidats com en Pau i la Jana d’El Pot Petit i uns quants petits voluntaris del públic– i, tot seguit, el circ contemporani de Vaivén Circo s’activava a l’escenari B. Mentrestant, algunes famílies passaven l’estona amb jocs de taula i imaginatives joguines de fusta en els dos nivells del Palau de Fires, mentre les simpàtiques rates de Campi Qui Pugui voltaven pel recinte, ballant al so d’un peculiar flautista. La música de DJ Xerramequ i els malabarismes dels britànics Hands Down Circus van completar un cartell variat que va reflectir molt bé l’alt nivell actual del panorama artístic familiar o, millor dit, sense restriccions d’edat, ni per dalt ni per baix.

A més, cal destacar l’esforç integrador del festival a diferents nivells: respecte a les persones amb problemes d’audició –intèrpret de llengua de signes, bucles magnètics i motxilles vibratòries– i també facilitant l’accés a famílies d’origen magribí, poc habituals en aquest tipus d’espectacles. Un èxit.