El Tàpies ‘actual’ en primer pla

Falten poc més de dos mesos perquè s’obri l’Any Tàpies i, de retruc, una nova era Tàpies. La directora de la fundació de l’artista, Imma Prieto (Vilafranca del Penedès, 1976), nomenada el juny passat, s’ha marcat com a prioritat fer una sacsejada profunda tant a la visió encotillada que es té d’Antoni Tàpies com al funcionament i a la raó de ser de l’espai que difon la seva obra i el seu pensament. El punt de partida és delicat: l’herència de Tàpies, “un dels artistes més importants de la segona meitat del segle XX”, ha arribat al segle XXI “desdibuixada” i en bona mesura –simbòlicament– dilapidada. Per a les noves generacions, pot ser que ja només sigui un nom que han llegit en diagonal en algun llibre d’història de l’art.

Tàpies, mort el 2012, és història, però també “present i futur. El seu llegat és més vigent que mai, va molt més enllà del seu temps”, defensa Prieto, que té un lema que cohesiona tot el que anhela dur a terme al capdavant de la institució: “pensar el món d’avui a través de l’obra de Tàpies.” L’emergència mediambiental, la pandèmia de la sida i la persistència del seu estigma o la memòria amagada de la Barcelona colonial són alguns temes que Prieto vol tractar en un nou laboratori d’anàlisis del corpus artístic i intel·lectual de l’artista que, avisa, perdurarà passat l’Any Tàpies.

La tasca més urgent que tenia la fins fa poc directora d’Es Baluard de Palma era revisar el programa de celebració dels cent anys del naixement de Tàpies, que es va treballar sense ella. Només aterrar a Barcelona ja va anunciar que faria canvis, i, amb una energia desbordant, els ha fet durant el mes just que fa que va entrar al seu despatx. Òbviament, l’exposició central es manté: és la retrospectiva que aquesta tardor s’ha obert al centre Bozar de Brussel·les, i que ampliada al febrer es desplaçarà al Museu Reina Sofía de Madrid i al juliol a la Fundació Tàpies, on tancarà la gira.

Sí que ha caigut del programa, “per motius econòmics”, la mostra que s’havia anunciat, per a la primavera, del monjo budista Sengai. Al seu lloc Prieto hi ha posat una instal·lació de l’artista japonesa Chiharu Shiota, famosa per les seves creacions a gran escala fetes de fils de llana que s’entronquen amb unes formes artesanals femenines i feministes. Una altra modificació té a veure amb la intervenció prevista a la façana de la seu de la fundació, que inicialment havia d’anar a càrrec de l’estudi Antoni Arola (era una proposta lumínica de curta durada) i finalment la farà l’artista ghanès Serge Attukwei Clottey, a partir del 25 de juliol, de llarga durada i amb un treball curatorial que l’empararà. Serà un impacte visual que sens dubte farà visible aquest cèntric edifici del carrer Aragó que passa tan desapercebut per als visitants, tant locals com estrangers. La matèria primera dels projectes de Serge Attukwei Clottey és la brossa: plàstics grocs que troba al costat de casa seva, els quals doten les seves instal·lacions d’aspecte de mosaic daurat. Però rere l’aparent lluentor s’hi amaga un discurs molt crític amb els atacs humans contra el benestar del planeta i, en especial, contra el continent africà, “la gran deixalleria d’Occident.”

Per a Prieto, serà un bon marc per reflexionar sobre l’estil arquitectònic que va emergir de la Barcelona triomfant del tombant de segle, l’època en què va ser construïda la seu de l’editorial Montaner i Simon, projectada per un llavors jove arquitecte Lluís Domènech i Montaner, i que Tàpies acabaria escollint per ubicar-hi el seu museu. “Part del modernisme català va ser finançat amb el tràfic d’esclaus”, subratlla Prieto.

Aquesta historiadora, crítica i professora d’art no té por a abordar qüestions incòmodes per posar Tàpies en un primer pla. Tampoc pensa tapar sota de cap catifa la brutícia que hagi pogut generar ell mateix. Recerca i més recerca: aquest és el seu pla. Es crearà la Càtedra Antoni Tàpies a la Universitat Pompeu Fabra (dins la qual l’artista va gestar la seva capella laica) per fomentar la investigació i es farà una crida per atreure la participació d’especialistes internacionals en un premi.

Un altre concurs, aquest d’escriptura crítica i adreçat a estudiants de primària i de secundària, durà el nom de la dona de l’artista, Teresa Barba. En paral·lel, dins de la fundació es reunirà periòdicament un grup d’estudiosos estable (Xavier Bassas, Manuel Borja-Villel, Isabel de Naverán, Daniel García Andújar, Andrea Soto i Mabel Tapial), com a membres del nou Institut de Derives Crítiques, i amb la mateixa ambició d’airejar Tàpies amb punts de vista que fins ara no ha tingut en compte la historiografia. Per exemple, què pot aportar Tàpies al pensament queer?

El pressupost de l’Any Tàpies puja als 1’8 milions d’euros, tot i que encara cal trobar part de les fonts per finançar-los, ha precisat la gerent de la Fundació Tàpies Anna Saurí. De moment, ja està tot a punt per a l’inici de la festa. El 13 de desembre (el dia que va néixer Tàpies), s’inauguraran les exposicions A=A, B=B, que partirà de l’interès de Tàpies per la ciència i el confrontarà amb joves artistes que se’l senten proper, i Tàpies. L’empremta japonesa, que reivindicarà l’influx que van exercir en l’artista els sabers del budisme zen. 

La clausura de la celebració no ha variat. La tardor del 2024 s’estrenarà el film que està preparant Albert Serra en què escodrinyarà la vessant mística de Tàpies.