Més monedes i mosques i uns follets malcuats

30 monedas és la sèrie que tot aficionat al gènere fantàstic i de terror estima. I el Festival de Sitges, l’hàbitat on té raó de ser que s’estreni, encara que sigui només un avançament (dos episodis) de la segona temporada. Un marc en què el seu creador, Álex de la Iglesia, s’ha forjat com a cinèfil i director capdavanter des que va fer aquelles pioneres Mirindas asesinas i Acción mutante, i ahir hi va tornar. “És el lloc on sempre vull ser per presentar el que faig”, va declarar. El cineasta bilbaí, juntament amb el seu col·laborador habitual, Jorge Guerricaechevarría (que també ha firmat el guió d’Hermana Muerte, de Paco Plaza, el film inaugural d’aquesta edició), va venir escortat pel repartiment estel·lar de la sèrie, encapçalat per Eduard Fernández, Miguel Ángel Silvestre i Megan Montaner, per desfilar amb tots els honors per la catifa vermella mentre l’aclamaven els espectadors, que no paren d’omplir cada sessió i cada esdeveniment.

“Tot és més gran”, promet De la Iglesia, que, entre altres declaracions, va advertir que res del que narra és ficció. “Ens va passar amb El día de la bestia, que tracta sobre un dimoni que viu a les Torres Kio, i va acabar passant; també amb El bar, i una pandèmia real va arribar... Ara tractem sobre unes elits que es preparen per fugir cames ajudeu-me i ja es parla que molts es fan fer búnquers. N’esteu avisats!”

També, ja en la secció competitiva del festival, va irrompre amb força Moscas, d’Aritz Moreno, un cineasta amb molta empenta i saber fer que ja es va fer valdre amb el seu debut, Ventajas de viajar en tren, fa quatre anys a Sitges i que ara hi torna amb un thriller d’humor negre que agradarà als entusiastes dels Coen, ambientat en una Buenos Aires de malson. Rodar allà, a la gran metròpoli capital de l’Argentina, que és un personatge més, també ho va ser. “Complex i caòtic”, explicava el mateix director en una entrevista en aquest diari. “Va ser com remar en almívar de llet.” Tot això, tanmateix, va ser un component més que es palpa en la pel·lícula, tan trepidant com el dia de fúria que viu el protagonista, un ésser execrable que encarna de manera portentosa Ernesto Alterio. Interpreta Machi, un home de negocis a qui tot se li gira en contra quan descobreix que porta un cadàver al maleter del cotxe. A partir d’aquí, viu una cursa plena d’entrebancs que li van donant pistes sobre qui pot haver estat el malparit que li vol mal. El problema és que hi ha molts candidats!

Aritz Moreno roda amb pols ferm i amb gràcia aquesta adaptació d’una novel·la de Kike Ferrari, que no desaprofita ni de bon tros l’ocasió per fer un retrat d’aquesta societat dominada per una elit privilegiada i corrupta. “Sí, és una classe de gent que només representa un tant per cent petit de la població, però que la trobes arreu, i, si bé hem volgut fer una pel·lícula molt local, volem que esdevingui universal”, hi afegeix. I sí, ho aconsegueix.

Més adequada per temàtica i gènere a l’esperit del festival és There’s something in the barn, del noruec Magnus Martens, una divertida comèdia de terror farcida d’humor negre que no deixa de ser una versió sui generis de Gremlins, aquí amb un follet malcuat (i altres sorpreses) que té molt males puces i pitjors intencions quan els nous inquilins nord-americans s’instal·len a la granja on habita.