Mendelssohn per Savall

La música de Felix Mendelssohn Bartholdy (1809-1847) s’erigeix en una fita de la història de la música. Però també per als intèrprets establerts dins d’això conegut com a pràctica musical històricament informada. Jordi Savall tampoc és una excepció, i amb permís de la Symphonie à Grand Orchestre de J.C. Arriaga (1806-1826), que Savall ja presentar l’any 1994 al mateix escenari del Gran Teatre del Liceu, la música mendelssohniana ha estat la primera que ha interpretat d’un compositor nascut en el segle XIX.

Pocs dies després de l’aparició del seu preciocíssim disc amb les dues versions de la simfonia Italiana del compositor d’Hamburg, l’original que es va estrenar a Londres el 1833 i que es va publicar a la mort del compositor i una altra de revisada pel mateix compositor i que va ser publicada per la Bärenreiter fa uns anys amb edició crítica de Christopher Hogwood, el músic igualadí ens va presentar la versió revisada i menys habitual. Amb el característic so preciosista, equilibrat i ric d’harmònics, no és menys cert que s’hi va trobar a faltar més brillantor i alegria de viure, possiblement per ser just la primera interpretació en viu d’una gira europea que els està portant a ciutats com ara París, Hamburg, Lió i Atenes.

El plat fort, però, el constituïa aquesta música inspirada, provinent de les muses, com és la música incidental d’El somni d’una nit d’estiu, sorgida de la imaginació transcendental del compositor després de la lectura entusiasta juvenil, junt amb la seva germana Fanny, de l’obra de William Shakespeare. La inspiració va venir proporcionada, especialment, per l’aportació en estat de gràcia del cor femení de la Capella Nacional de Catalunya i uns bells colors orquestrals que ens van acostar a l’essència d’una obra teatral adaptada per un correcte elenc d’actors dirigit per Pau Carrió.