56è festival de cinema Fantàstic de sitges
Els robots que somien aporten llum a tanta foscor
L’endemà de la ressaca zombi, ja amb els morts vivents reposant a les tombes després d’una llarga caminada pels carrers de Sitges que va congregar centenars de participants i milers d’espectadors, el festival va arrencar a mig gas. No perquè la pel·lícula que obria la jornada fos dolenta, sinó més aviat perquè era lenta, però no avorrida, i no va gaudir de l’habitual afluència d’espectadors. Parlem d’Omen, una suggeridora obra de Baloji Tshiani, un artista més conegut per la seva carrera musical en el gènere hip-hop, que demostra tenir una sensibilitat artística a l’hora de filmar aquest viatge cultural i emocional d’una parella formada per un home d’origen congolès i una dona belga amb arrels alemanyes que viuen a Europa i esperen una bessonada i que visiten la terra d’ell. La rebuda no és precisament plaent i el xoc cultural ens esclata a la cara amb aquesta proposta entre surrealista i fantàstica. Després del seu pas pel Festival de Canes, aquí competeix a la Secció Oficial.
A continuació la cosa es va animar, amb Jackdaw, l’òpera prima del realitzador britànic Jamie Childs (Doctor Who, Sandman), que, malgrat algun punt flac en el guió, demostra tenir pols a l’hora de rodar escenes d’acció i mantenir un ritme constant durant l’hora i mitja que seguim el protagonista, perseguidor amb la seva moto de cros pel submón nocturn del nord-est d’Anglaterra dels segrestadors que s’han emportat el seu germà, mentre ell també és perseguit per diverses bandes de narcotraficants.
La cosa es va animar, literalment, amb un dels films que més expectació aixecava de la programació d’aquesta edició: Robot dreams, un film d’animació sense diàlegs i amb molta música protagonitzat per un robot i un gos. L’ha dirigit Pablo Berger, un dels autors més singulars i inclassificables del cinema espanyol, que després de Torremolinos 73 i Blancanieves ha tornat al festival amb moltes possibilitats de rebre premi gros amb aquest entendridor cant a l’amistat. “La necessitat d’explicar aquesta història superava la por al desconegut de l’animació”, va declarar. És més, com va afegir a la roda de premsa prèvia a la projecció, “de totes les pel·lícules aquesta és la més propera al que jo somiava fer”.
Benmayor i Porta
D’altra banda, en sessions especials van venir a presentar els seus projectes dos catalans. Per un cantó, el realitzador Daniel Benmayor (Bruc, Bienvenidos a Edén), pel qual Prime Video Amazon ha optat a l’hora de dirigir Awareness, un film de ciència-ficció farcit d’escenes d’acció i lluites d’arts marcials, també per explicar la història d’un adolescent amb poders que plantarà cara a dues perilloses organitzacions que volen controlar-lo. Déjà-vu?
Tampoc és que jugui amb l’originalitat a hores d’ara el periodista Carles Porta, però ell sap com ningú com s’ha de manejar el format true crime, ara amb una nova aposta que arribarà a la plataforma Movistar Plus+ el 31 d’octubre. Com es titula? Doncs Luz en la oscuridad –si s’hagués pogut apostar hauríem guanyat– i ve a ser, com ha declarat en una entrevista a l’ACN, “una evolució de Crims cap al cinema amb un tractament visual més proper al cinema i a la ficció que no pas té Crims”. Porta destaca que a la sèrie no busquen tant fer por o espantar, com atrapar. Inclou casos de diferents parts de l’Estat i no hi entra Catalunya: de Saragossa, Màlaga, Galícia, Madrid... El periodista i escriptor, que torna en el paper de presentador i narrador, inaugura la sèrie amb dos casos en un projecte que seguirà l’any que ve. Ben aviat, a les pantalles de casa, a la dels abonats al canal.
