Mor als 80 anys el conegut crític cinematogràfic i locutor Carlos Pumares

El periodista, locutor i crític de cinema basc Carlos Pumares, que es va fer popular amb el llegendari programa radiofònic i televisiu “Polvo de estrellas” va morir ahir a Madrid als 80 anys, segons van confirmar fonts familiars a diferents mitjans de comunicació. Pumares, tota una icona entre la professió a l’Estat espanyol, també va ser guionista, va actuar com actor en algunes pel·lícules i va escriure nombrosos llibres. El perfil del propi periodista a la xarxa social X (abans Twitter) va publicar l’anunci de la seva mort fent honor a la seva personalitat: “Descansi en pau el més gran dels grans del cinema a Espanya. Sempre és i serà des d’avui ‘Polvo de estrellas”.

Les reaccions a la pèrdua de Pumares han estat unànimes en recordar-lo com un personatge clau sobretot en la ràdio espanyola per la seva personalitat única i el caràcter que imprimia a les crítiques de les grans estrenes cinematogràfiques de la setmana. No estalviava escarafalls i anava sovint contra l’opinió popular dels seus col·legues quan no compartia el seu parer sobre presumptes obres mestres, encara que fossin de cineastes de gran reputació. Va tenir un programa radiofònic que era un homenatge directe a “2001: una odissea de l’espai” anomenat “El monolito de Pumares”.

Pumares va néixer el 29 de setembre del 1943 a Portugalete. Es va graduar en Ciències Físiques però ben aviat la vida el va portar per altres camins. Als anys setanta va mirar de guanyar-se la vida com a guionista, també per a la sèrie de TVE “El hotel de las mil y una estrellas” (1978-1979) de Joaquín Parejo. Va fer d’assistent cinematogràfic al recordat programa “La clave” (1976-1985) de l’entranyable José Luis Balbín. Una pel·lícula servia d’introducció als temes que els tertulians debatien abans que els espectadors intervinguessin amb preguntes. Per primer cop es van discutir temes que es consideraven tabú, com l’Opus Dei o l’OTAN.

A l’emissora de ràdio Antena 3 va fer el seu gran salt gràcies a un programa tan personal com “Polvo de estrellas”, que més endavant portaria a la televisió. En els seus anys de glòria va convertir-se en un personatge tan icònic com José Maria García.

Com actor també va participar en una de les pel·lícules de la saga Torrente i va tenir un pas efímer pel programa “Sálvame” de Telecinco. Als anys setanta va escriure un grapat de llibres, alguns amb la col·laboració de José Luis Garci. Ivan Reguera i Juan José Aparicio en van escriure un dedicat a la seva figura: “Carlos Pumares: un grito en la noche”.