Cultura
Remei Margarit, la primera ‘jutgessa’
Mor als 87 anys una pionera de la cançó catalana, cofundadora amb Porter i Espinàs d’Els Setze Jutges
Remei Margarit i Tayà (Sitges, 1935), considerada per molts la primera cantautora catalana, va morir dijous als 87 anys, segons ha avançat la revista Enderrock. La rellevància històrica de Margarit en la música i la cançó catalana és indiscutible, ja que va formar part al costat de Miquel Porter i Josep Maria Espinàs del grup fundacional d’Els Setze Jutges el 1961. Després s’hi van afegir Delfí Abella, Francesc Pi de la Serra, Enric Arbat, Xavier Elies, Guillermina Motta, Maria del Carme Girau, Martí Llauradó, Joan Ramon Bonet, Maria Amèlia Pedrerol, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach. Va ser després de la incorporació d’Abella, psiquiatra de professió, que el grup es va batejar amb el reconegut nom d’Els Setze Jutges.
Es va casar amb un dels impulsors del grup, Lluís Serrahima. Raimon i Pi de la Serra van ser els padrins del bateig de les seves bessones. De fet, entre el 1966 i el 1968 al domicili de Margarit i Serrahima s’hi van trobar sovint els grans protagonistes de la Nova Cançó, especialment els jutges. En Maurici del qual es parla en la cançó Damunt d’una terra de Lluís Llach del disc Ara i aquí (1970) és precisament el fill petit de Margarit, de la qual Maria del Mar Bonet havia fet de cangur quan es va instal·lar a casa seva per estudiar ceràmica a l’Escola Massana de Barcelona.
Margarit havia estudiat violoncel i tenia una àmplia formació musical quan va començar a cantar. Amb tot, només va publicar dos EP, ara difícils de trobar: Remei Margarit canta les seves cançons (1962) i La violinista (1964), que van incloure les seves cançons més conegudes, L’Oriol i Classe mitja. Va aportar al conegut grup de cantautors cançons que retrataven la burgesia barcelonina, d’on provenien ella i Serrahima, des d’un punt de vista irònic i sentimental.
Ella mateixa va ser la que va propiciar l’entrada de Serrat al grup dels jutges. Maria del Mar Bonet, en un missatge a Facebook, també ha reconegut la influència de Margarit en la seva pròpia carrera: “Molt sovint penso que si no hagués estat per ells i Els Setze Jutges jo no hauria cantat mai en públic.”
La cantant també va ser una prolífica escriptora de diferents gèneres, la poesia, els articles periodístics i la prosa, tant en català com en castellà. Va guanyar el premi Ciutat de Badalona amb l’obra Estimat John. El seu llegat inclou diversos assajos i col·laboracions al Diari de Barcelona, La Vanguardia i El País. En l’àmbit professional es va dedicar a la docència i també va treballar com a psicòloga i com a tècnica de Cultura a l’Ajuntament de Barcelona. El 2007 va rebre de manera col·lectiva la medalla d’honor del Parlament de Catalunya per la seva col·laboració com a component d’Els Setze Jutges.
Políticament se la considerava propera al PSC i sempre es va alinear al costat de Serrat quan aquest va apostar pel bilingüisme en els seus àlbums contra l’opinió d’altres ideòlegs de la Nova Cançó.
L’objectiu d’Els Setze Jutges, formats en plena dictadura, era recuperar el català per a la música amb cançons modernes i en molts casos de denúncia contra la repressió del règim contra la cultura i la llengua catalanes. El moviment va anar incorporant altres veus com Núria Feliu, Salomé, Els 4 Gats, Els Dracs, Maria Cinta i Salvador Escamilla. La seva influència va anar molt més enllà de la cançó catalana, ja que artistes internacionals els van versionar i alguns d’ells, com en els casos de Llach i Serrat, acabarien esdevenint llegendes de la música del país.
