Altres

El fantasma de la Tolrana plora al Call

Assassinada en el pogrom del 1391, quan van tancar els jueus a la Torre Gironella, el seu lament se sent de nit al Barri Vell

L’any 1984, quan la Girona recuperada per Josep Tarrés començava a convertir els carrers del Call en un important pol d’atracció turística, en el que, en aquell moment, era un centre d’esbarjo conegut com Isaac el Cec –avui reconvertit en museu dels jueus–, hi podies trobar Rose Marie Trostel, una fotògrafa i reportera alemanya enamorada de Girona i els seus mites, però sobretot habitant d’un barri antic que havia concentrat figures com Andrè Malby, Concha Palacios i altres defensors del passat esplendorós que havia sorgit entre els carrers Cúndaro, Sant Llorenç, la Força i la baixada de la Pera, on havia treballat i ensenyat la millor generació de cabalistes de la corona d’Aragó. Trostel estava interessada en la figura d’una dona jueva, molt culta i gran coneixedora de la llei mosaica, a qui coneixien com la Tolrana. Encara que ningú sabia del cert d’on venia el nom, hi havia qui assegurava que era derivat de Torana, o seguidora de la Torà, el llibre sagrat que conté la llei i el patrimoni identitari del poble israelita i que és la base i el fonament del judaisme.

Com va apuntar Enric Claudi Girbal, que va fer una consulta laboriosa dels arxius, les relacions entre els jueus i els cristians de Girona és la història dels pogroms i les persecucions. A l’altra banda, Jaume Marquès i Casanoves apuntava que les escaramusses foren comptades i que el que s’imposava eren els tractes entre una comunitat i l’altra, una bona convivència alterada de tant en tant per ramalades fanàtiques. L’atac del 1391 va canviar la història per sempre. Després dels motins que, iniciats l’1 d’agost a Inca, havien saquejat els calls de Palma i Barcelona, el dia 10 d’aquell mes un grup de pagesos arribats per la fira de Sant Llorenç, acompanyats per gironins amb poder, van cremar el portal del Call, van entrar a la jueria i van provocar més de quaranta víctimes mortals. Espantats pels aldarulls, els jurats de la ciutat no van trobar altra sortida que concentrar tots els habitants del Call a la Torre Gironella, una mesura de protecció i defensa que es mantenia un mes i mig més tard quan els hebreus continuaven sense poder-se moure, i el 17 de setembre, envoltat d’una gran confusió, a l’interior del recinte fortificat va aparèixer el cadàver de la Tolrana decapitat. Les especulacions van ser moltes. Encara no s’ha aclarit si els culpables eren jueus o cristians, però el cas és que des d’aleshores el seu fantasma vaga pel Barri Vell, no com un espectre, sinó com una veu de dona que plora i canta. Carles Vivó va escriure que hi havia persones que no eren ni supersticioses ni histèriques que tot passejant pel barri de catedral i el Passeig Arqueològic havien sentit els laments i la cançoneta trista. Fos mite, fos realitat, Colita va presentar la Tolrana en un muntatge fotogràfic i Pia Crozet en va fer un bust de bronze retratat per Rose Marie Trostel.

PASSA A LA PÀGINA SEGÜENT 4



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.