Atrapat pel terror
El director de ‘The ring’ estrena ‘Juego prohibido’ una setmana després de presentar-la al Festival de Sitges
“Sento tanta satisfacció com pressió per l’èxit de ‘The ring’. Voldria filmar altres gèneres”
Es diu que George Lucas té ambicions artístiques molt més enllà de Star wars, però que es va veure atrapat per l’èxit de la saga i condemnat a repetir-se fins a l’eternitat. A escala més petita, Hideo Nakata (Okayama, Japó, 1961) ha patit la mateixa maledicció de l’èxit, que molts voldrien per a si mateixos: The ring (El círculo), film de terror estrenat el 1998, va tenir un èxit tan formidable que es considera un dels títols fundacionals del japanese horror, va canviar per sempre el gènere al seu país i va ser decisiu per internacionalitzar-lo. En certa manera, ha quedat atrapat pel terror, com els protagonistes de la seva darrera pel·lícula, Juego prohibido , que avui arriba als cinemes.
El director el va presentar al recent Festival de Sitges, on el va entrevistar El Punt Avui. “Sento tanta satisfacció com pressió –comenta, arran de l’èxit de The ring–. No he volgut ser exclusivament un director de cinema de terror, he fet diverses pel·lícules d’altres gèneres. Simplement vaig treballar per crear una obra interessant per al gran públic i per poder continuar treballant com a cineasta.” Però sembla condemnat a fer pel·lícules de por: “Dirigeixo moltes pel·lícules de terror, però no era la meva intenció, m’agradaria fer més obres d’altres gèneres. Ha estat una casualitat que hagi acabat dirigint-ne tantes. Gràcies a aquest èxit, encara avui en dia m’anomenen Nakata the Ring. Va ser una fita, va marcar un abans i un després. El meu repte actual és crear obres que superin The ring. Em sento molt afortunat de poder arribar al públic internacional gràcies a aquell èxit.”
Els vius i els morts
Hideo Nakata es va interessar de nen pel terror: “Quan tenia dotze o tretze anys vaig veure les pel·lícules clàssiques de terror com la nord-americana El exorcista o la italiana Suspiria, però en aquell moment no pensava que seria director de pel·lícules de terror. Recordo que em van impactar molt.”
Director també de Dark water, Hideo Nakata subratlla un aspecte del guió d’aquest nou film: “Em va semblar interessant la combinació de dues formes distintes de monstre: la mare, que està gelosa del seu marit i la seva companya de feina, i el monstre en què es converteix a la segona part de la pel·lícula. Això porta a unes escenes d’acció de l’estil del cinema nord-americà. Aquesta combinació de dues formes distintes d’un mateix personatge em va semblar interessant.”La tradició de culte als morts és molt important al Japó. “A Occident també aneu al cementiri i us poseu davant de la tomba de la vostra família, pares, amics... i teniu converses amb els éssers estimats que han mort –comenta el director–. No és fàcil d’explicar les diferències amb Occident”. Posa dos exemples per ajudar a entendre-ho: “Al Japó tenim el costum d’oferir menjar primer als nostres avantpassats. Tenim un petit temple o santuari dins de la casa i abans de menjar els oferim un petit bol d’arròs o d’altres menjars. Després mengem els vius. Després tenim Obon, que és el dia dels Morts, al Japó, se celebra a l’agost. Creiem que els avantpassats vénen al nostre món des del món dels morts, passem uns dies junts i després ells se’n tornen. Durant aquests dies, mengem i passem estones junts.”
