El jove periodista Josep Pla a l’Alemanya convulsa i depauperada d’entreguerres

Josep Pla (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981) és el prosista català més destacat del segle XX, amb una obra completa de 40.000 pàgines i del qual encara es pot treure molt d’aprenentatge. Que la Càtedra Pla hagi pogut anar digitalitzant l’immens arxiu de textos planians ha simplificat l’edició de llibres com el que va ser presentat ahir, La inflació alemanya. Cròniques 1923-1924, publicat per Destino, com sempre.

A la roda de premsa hi van ser presents Jordi Cornudella, editor de Destino, Josep M. Fradera, historiador i prologuista del llibre, i Francesc Montero, director de la Fundació Josep Pla en substitució de Xavier Pla, director de la Càtedra Josep Pla, perquè estava indisposat.

Cap al final, Montero va comentar que la idea d’aquesta antologia va partir d’un suggeriment del traductor britànic Peter Bush, “perquè considera que aquests articles periodístics, tant per la qualitat literària com pel contingut d’una època històrica en un punt calent del cor d’Europa, serien d’interès per a lectors més enllà de Catalunya”. Per tant, encara no és tancat, però és probable que sigui traduït a l’anglès.

Josep Pla treballava per al diari La Publicitat i des del 1920 voltava per Europa fent de corresponsal. Quan tenia 26 anys va anar a Berlín. “Volia copsar l’ambient de la capital d’una potència que havia estat vençuda en la Primera Guerra Mundial”, va comentar Montero. “Se’n fa una idea, mira d’entendre la situació política i té la capacitat per descriure-ho des del detall.”

Es defensava en altres idiomes, però Josep Pla no sabia alemany, per això va estar acompanyat per un altre periodista, Eugeni Xammar, que estava casat amb una alemanya i coneixia l’idioma. “Aleshores Pla ja era un periodista capaç d’anar de l’anècdota a la categoria”, hi va afegir Montero.

La inflació alemanya és una antologia de 88 de les cròniques que va escriure Pla des de Berlín entre el 1923 i el 1924. “És una gran novetat, episodis de la història de fa cent anys justos; un gran llibre del Pla periodista, cronista de diari sobre el terreny amb una visió seva que no tenim gaires oportunitats de llegir”, va assegurar Cornudella.

A conseqüència de les reparacions exigides a Alemanya després de la Primera Guerra Mundial, una forta crisi econòmica va fer que la moneda alemanya es desplomés. I Pla en va ser testimoni. Es va moure pel país i va saber relatar tot el que hi veia.

Fradera va explicar: “A diferència del que era habitual a les corresponsalies més convencionals, es tractava de descriure la situació del país observant-lo de prop, no limitant-se a informar només d’allò que es pastava a les institucions polítiques de la capital. Calia acostar-se a la gent i a les diverses situacions d’un espai enorme i immers en una crisi social de grans proporcions.” I hi va afegir que Pla es va centrar en tres grans peces: Renània, on es produïa carbó i ferro; Baviera, zona rural amb política pròpia, i la capital, Berlín.

“El nazisme era incipient però ja començava a veure’s antisemitisme a tot Alemanya i Pla en va ser conscient, perquè vivia amb una noia jueva que acabaria a Auschwitz”, va dir Fradera.

I és que un dels articles del llibre és la controvertida entrevista a Hitler que suposadament li van fer Pla i Xammar. “No m’atreveixo a dir si l’entrevista és real, però no és inventada, en tot cas; podria ser un compendi de declaracions que Hitler havia anat fent públicament, però difícilment respostes a preguntes directes”, va opinar l’historiador.

“Els articles estan publicats tal com van aparèixer i si Pla escriu calderilla ho hem mantingut; només hem revisat topònims, perquè Pla escrivia a mà i, a més, molts noms els sabia d’oïdes i potser no eren correctes”, va puntualitzar Cornudella. “No és un llibre només d’història i d’economia, també és un llibre molt literari”, com tot el que va sortir de la ploma de Josep Pla, va reblar Montero.