De la màquinaal Garatge Club

Després d’haver reviscut en edicions passades la Barcelona underground dels anys 70 i 80, el festival de cinema musical documental In-Edit, que arrenca avui als Aribau Multicines amb més continguts que mai, fixa la mirada en la Barcelona alternativa dels 90. Una dècada, esgrimeixen des del festival, de “turbulències musicals” i no únicament de Jocs Olímpics i macroprojectes urbanístics que ara alimenta el guió de quatre documentals. Garatge Club. Un escenari, 900 concerts, amb direcció d’Albert París, reconstrueix l’atreviment que van tenir tres joves del Poblenou en obrir, 48 hores abans de la clausura dels Jocs, una sala de concerts al número 195 del carrer Pallars. L’espai, un antic garatge metal·lúrgic condicionat amb les seves pròpies mans, va ser tota una icona d’un Poblenou ja amenaçat pel canvi de cara, i entre els concerts que va rebre en la seva única dècada d’existència, n’hi ha de tan històrics com els que van protagonitzar-hi NOFX, The Offspring, Elliott Smith, Mark Lanegan, Rammstein, Green Day o bandes locals de l’època com Inadaptats, Afraid to Speak in Public i Corn Flakes. La reforma urbanística va obligar el Garatge Club a abaixar persianes i, amb el temps, al barri, termes com ara hardcore, metal i punk serien rellevats per d’altres com per exemple brunch.

La importància del Poblenou en la Barcelona musical dels 90 queda també reflectida en Voy a saco: guitarras y clubs (Txus Vilanova), una “celebració coral” dels 40 anys de carrera de DJ Amable que vol ser també la d’una escena nocturna que va començar en locals de l’Hospitalet com ara Fanzine, Compliche o Depósito Local i va cristal·litzar –i massificar-se– en el club A Saco del Zeleste del carrer Almogàvers, amb centenars de joves fent cua per entrar-hi i revistes de tendències que l’assenyalaven com un dels eixos principals de l’indie europeu.

I del hardcore i l’indie... a la música màquina, fenomen d’aquells temps reivindicat ara des d’un punt de vista “musical, emocional i sociològic” per Óscar Sueiro i Alex Salgado en el film Maqkina, que repassa els seus orígens a València i l’eclosió, a Catalunya, en sales com Psicódromo (Barcelona), Chasis (Mataró), Scorpia (Igualada), Pont Aeri (Terrassa) o X-Què? (Palafrugell), punts de trobada –s’explica des d’In-Edit– d’una “subcultura juvenil urbana, obrera i fins i tot amenaçadora als ulls de les autoritats”. El fenomen makinero, amb “una legió de nanos d’extraradi mobilitzats” i capítols sonats com un “infame incident amb sicaris”, és objecte d’un altre film del cicle, dirigit per Xavier Menal: Quien no se considere un buen makinero que abandone la sala.

In-Edit, que amb cicles com aquest evidencia la consolidació del documental, també a Catalunya, com a eina per explicar passat i present de la nostra escena musical, presenta fins al 5 de novembre altres produccions de quilòmetre zero, com ara Sempre Dharma (colofó del cinquantenari del grup de Sants, amb Jordi Cuixart o Gerard Quintana, a més dels germans Fortuny, de protagonistes) i Revolutionary Quartet, l’enigma Gerhard (repàs de la vida i obra del compositor vallenc), totes dues a competició, o, incloses en la secció Panorama Nacional, cintes sobre La Singla, bailaora del Somorrostro; l’estreta relació d’Enrique Morente i Barcelona, o el paper que té la música en pacients afectats per tumors cerebrals de l’hospital de Bellvitge.