CULTURA
El Museu d’Art de Girona presenta l’exposició més extensa sobre l’Informalisme
La mostra reuneix més de 60 obres de 41 artistes, molts d’ells pocs reconeguts, i dona relleu a les dones
El Museu d’Art de Girona presenta aquest divendres 27 d’octubre la mostra ‘Un altre art. Informalisme a Catalunya, 1956-1966’, comissariada per Joan Gil Gregorio i Conxita Oliver. L’exposició, que obrirà les portes coincidint amb l’inici de les Fires de Girona d’enguany i es podrà visitar fins a l’abril de 2024, es tracta de la revisió més extensa feta fins ara sobre el corrent artístic informalista al nostre país i incorpora artistes (sobretot dones) poc exposat o reconeguts dins el gruix català. En paral·lel, també es farà un reconeixement especial als artistes Albert Ràfols-Casamada, Romà Vallès, Evarist Vallès i Antoni Tàpies, dels quals enguany es commemora el centenari del naixement.
En total, l’exposició compta amb més de 60 obres de 41 artistes, repartides en 400 metres quadrats que permeten endinsar-se en aquests anys “prolífics i cabdals de l’art català contemporani”, destaca el Museu d’Art. Segons la institució, es tracta d’una “exposició que ofereix la possibilitat de comprendre les diferents tendències dins el moviment, de significar noms d’artistes poc reconeguts i de retre homenatge a artistes que enguany celebren centenari, a banda d’experimentar la força de l’expressió, del gest, de la matèria i de l’espai de l’art informalista”.
La mostra s’ordena en cinc àmbits conceptuals. El primer àmbit està dedicat als artistes Albert Ràfols Casamada, Romà Vallès, Evarist Vallès i Antoni Tàpies, dels quals enguany se celebra el centenari del naixement. El segon està destinat a les artistes informalistes, amb obra de Magda Ferrer, Elena Paredes, Amèlia Riera, Conxa Sisquella, Anita Solà d’Imbert i Maria Assumpció Raventós; una selecció d’obres que demostra la força i potència creativa de les artistes, malgrat les dificultats que van patir per a professionalitzar-se i quedar moltes d’elles relegades a l’oblit.
Pel que fa a la resta d’àmbits, s’agrupen segons la tendència: la pintura gestual o d’acció caracteritzada per obres de pinzellades enèrgiques i expressives, amb obres de Teodoro Asensio o Eduard Alcoys; la pintura matèrica, de la qual a Catalunya Tàpies n’és el representant més significatiu; el tachisme, amb propostes de Joan-Josep Tharrats i August Puig i, finalment, l’espacialisme, que ofereix una concepció inèdita de la noció tradicional d’espai.
‘Paisatge cremant’, nova adquisició
L’exposició incorpora i presenta al públic una obra de nova adquisició comprada per la Generalitat de Catalunya, a petició del Museu d’Art de Girona, a través del recentment creat “Pla Nacional d’adquisicions d’obres d’art de la postguerra i segona avantguarda”, constituït amb la intenció d’incorporar obres d’art contemporani històric d’artistes del període comprès especialment entre els anys 1940 i 1980 als museus catalans. Es tracta de la pintura de Norman Narotzky anomenada Paisatge cremat, datada del 1960, procedent de la col·lecció del mateix artista.
Narotzky, americà de naixement i català de convicció, va passar l’estiu de 1955 pintant a Cadaqués. Tres anys més tard, i després de diferents viatges per Europa, va fixar definitivament la seva residència a Barcelona, alternant-la amb estades a Nova York i Cadaqués, on encara passa llargues temporades.
Contra la limitació del franquisme
L’informalisme és un dels moviments més rellevants que va tenir Catalunya en la segona meitat del segle XX pel que va significar de llibertat creativa i de ruptura amb la limitació representativa imposada en el context del franquisme a Espanya. Com a tendència artística, va sorgir a Europa un cop acabada la Segona Guerra Mundial i va ser definida amb conceptes com ’art-autre’ o ’art informel’, encunyats pel crític d’art francès Michel Tapié per reivindicar un “art diferent”.
Un dels fets més determinants relacionats amb el corrent artístic a Catalunya va ser ‘Otro arte’, l’exposició internacional de pintura i escultura que va presentar la Sala Gaspar de Barcelona el 1957, en la qual es van poder veure les propostes internacionals més innovadores. Les novetats que arriben del món van captivar els artistes catalans, i les tendències informalistes van impactar amb força en molts d’ells. Alhora, a mesura que el règim franquista s’obria a la política internacional, s’apadrinarà l’avantguarda artística com a símbol de canvi tant estètic com cultural.
Visites guiades, taules rodones i altres activitats
En paral·lel, també s’han organitzat un seguit d’activitats complementàries al voltant de la mostra, que s’esdevindran entre novembre de 2023 i març de 2024, tals com tallers familiars i visites comentades amb els comissaris, la primera de les quals serà el pròxim dissabte 11 de novembre a les 11.30h.
A més, s’ha editat un catàleg amb estudis de Lourdes Cirlot, Àlex Mitrani, i dels comissaris Joan Gil Gregorio i Conxita Oliver, així com la catalogació de totes les obres de l’exposició, amb una àmplia fitxa comentada, un resum biogràfic dels artistes i el recull de la nombrosa documentació exposada.
