Cinema català
Més films i més dones
La llista de candidates als pròxims premis Gaudí arriba a la xifra rècord de 81 pel·lícules, un 48% de les quals han estat dirigides per directores
La versió original catalana torna a arribar al 40% de la producció cinematogràfica
La mitjana de pressupost del cinema en català ha pujat fins a 1,4 milions d’euros, el doble de fa dos anys
Els premis Gaudí es lliuraran el 2 de febrer del 2024 en un any rècord de participació, amb 81 pel·lícules candidates. La setzena edició marca a més un màxim històric d’un 48% de pel·lícules dirigides per dones (35% l’any passat), i el cinema en versió original catalana recupera terreny, amb un 40,8% de produccions (32,76% el 2022 i 41,5% el 2021). Les xifres les va fer públiques ahir l’Acadèmia del Cinema Català, que al vespre va celebrar la seva tradicional cita de tardor, la Festa de Candidates, a l’Antiga Fàbrica Damm de Barcelona.
En un any excepcional, l’anàlisi de les dades que ha fet l’Acadèmia del Cinema Català revela altres fites remarcables: el pressupost mitjà de les pel·lícules en versió original catalana s’ha duplicat en dos anys, ha passat de 720.000 euros el 2021 a 1,4 milions enguany; la mitjana dels pressupostos de pel·lícules signades per dones directores arriba als 2,2 milions d’euros, per sobre de la dels films dirigits per homes (1,3 milions), i en l’apartat de llargmetratge animat es bat el rècord amb cinc títols aspirants. Aquest any aspiren a aquest premi Gaudí Robot Dreams, de Pablo Berger; Mòmies, de Juan Jesús García Galocha, Galo; Heavies tendres, de Joan Tomàs Monfort; Hanna i els monstres, de Lorena Ares, i Dispararon al pianista, de Fernando Trueba i Javier Mariscal. Hi ha hagut anys amb un sol candidat i el 2020 i el 2021 no n’hi va haver cap.
El nombre de llargmetratges de ficció en versió original catalana (VOC), que aspiren al Gaudí a la millor pel·lícula, puja a 13, en aquesta edició, només un per sota de l’edició del 2020. Però els dos anys següents, el 2021 i el 2022, els llargs en VOC havien caigut a sis. Els llargmetratges de ficció en altres llengües, en canvi, han pujat de 15 el 2021 a 25 el 2024. La suma de llargs de ficció marca un rècord, el 2024, amb 38 títols. En total, hi ha 81 candidates, incloent-hi llargs de ficció i animats, documentals, curtmetratges i pel·lícules per a televisió. Cal tenir en compte que en els apartats de documentals i curts es fa una tria per part d’una comissió independent nomenada per l’acadèmia, però els inscrits (24 i 81, respectivament) també representen un rècord. El creixement de l’activitat en el sector audiovisual, fruit en part de l’increment dels ajuts públics, es fa evident en aquesta edició.
La primera volta de les votacions dels acadèmics comença demà. La lectura de nominacions als Gaudí tindrà lloc a la Pedrera el 12 de desembre i la gala es farà el 4 de febrer i tornarà al parc del Fòrum, al CCIB-Centre de Convencions Internacional de Barcelona. Serà presentada per la periodista i humorista Maria Rovira i per la guionista i monologuista Ana Polo, creadores del popular pòdcast Oye Polo.
Escenari obert
Després de l’edició del 2023, celebrada a la Sala Oval del MNAC i marcada per la victòria de la gran favorita, Alcarràs, aquest any l’escenari es presenta més obert. Entre els llargmetratges de ficció en VOC de la setzena edició hi ha Els encantats, d’Elena Trapé; Creatura, d’Elena Martín Gimeno; Saben aquell, de David Trueba; La imatge permanent, de Laura Ferrés Moreno; Quest, d’Antonina Obrador; Unicorns, d’Àlex Lora, i Ruta salvatge, de Marc Recha. En altres llengües –principalment en castellà, com és habitual–, destaquen els llargmetratges 20.000 especies de abejas, d’Estibaliz Urresola; Un amor, d’Isabel Coixet; Las buenas compañías, de Sílvia Munt; Upon Entry, d’Alejandro Rojas i Juan Sebastián Vásquez; El maestro que prometió el mar, de Patricia Font... La sociedad de la nieve, de J.A. Bayona, no disposa de producció catalana i només pot concórrer com a producció europea als premis. En les pel·lícules per a televisió, aquest any només hi ha dues candidates: Quico Sabater, sense destí, de Sílvia Quer, i Miró, d’Oriol Ferrer.
El cinema català ha guanyat múscul. Dels 38 llargmetratges de ficció, n’hi ha sis que igualen o superen els 3 milions d’euros de pressupost; un en català, Saben aquell, i cinc en versió original castellana: La contadora de películas, El cuco, El favor, La niña de la comunión i Las buenas compañías.
