Segona oportunitat per a la navalla de ‘Sweeney’

El rasu­rat per­fecte d’una barba s’acon­se­gueix fent que la nava­lla pugi d’avall a amunt eli­mi­nant el con­trapèl, en una segona pas­sada. Si el 1995 una pro­ducció d’aquesta peça lírica gore, diri­gida per Mario Gas va ser un pun­tal en la con­so­li­dació de Bar­ce­lona com a plaça de musi­cals, ara recu­pe­rar-la en versió escènica de gran for­mat podria sig­ni­fi­car una nova fita. Dimarts, apro­fi­tant la nit dels espe­rits malig­nes de Halloween i de les dis­fres­ses car­re­ga­des de sang maqui­llada, el Palau de la Música es va omplir fins a la ban­dera per a la versió con­cert dra­ma­tit­zat d’un musi­cal amb un cen­te­nar d’intèrprets (entre el Cor Jove de l’Orfeó, els músics de l’Orques­tra Came­rata Penedès i la desena de solis­tes en els papers prin­ci­pals).

Jordi Prat i Coll, amb un estol de can­tants col·labo­ra­dors, com Anna Moli­ner, Jordi Vidal o Ivan Labanda, i amb la direcció musi­cal d’Andreu Gallén (el pinyol d’aque­lla deli­rant For Evita) va recu­pe­rar el lli­bret de Roser Bata­lla i Roger Peña per il·lumi­nar de nou. La ven­jança de Ben­ja­min Barker després de 15 anys de pre­sidi per una falsa acu­sació va tenyir de ver­mell les muses del Palau amb una cínica i diver­tida mirada d’una Anna Moli­ner (Mrs Lovett) que res té a enve­jar de Vicky Peña en aquell paper del 1995. Miquel Fernández és un tur­men­tat Swe­e­ney Todd, i Maria San­ta­llu­sia, la cap­taire boja que intu­eix un pou de mal­dat a la bar­be­ria i la fonda de pas­tis­sos de carn veïna. Des­ta­car els papers romàntics d’Ana San Martín i Eloi Gómez, els dos ena­mo­rats que, sense voler, seran la causa d’aque­lla violència de farsa. Aquesta pro­ducció pun­tual ha coin­ci­dit amb el The Hor­ror Rocky Show al Coli­seum. La pro­ducció del West End, amb repar­ti­ment pràcti­ca­ment titu­lar, està cele­brant els 50 anys del mun­tatge igual­ment gore i desen­fa­dat, en què la des­pro­porció arriba a la pla­tea. Si Lon­dres ha triat Bar­ce­lona com a inici de gira euro­pea d’aquesta cele­bració és que la ciu­tat batega Sond­heim, encara que Dagoll Dagom vagi tan­cant car­pe­tes amb la gira i segona tem­po­rada de L’ale­gria que passa i el comiat de Mar i cel per la tar­dor del 2024.