L’església de Sant Llorenç de Lleida ja llueix restaurada

L’església de Sant Llorenç de Lleida, l’únic edifici medieval de la capital del Segrià que continua complint les seves funcions litúrgiques, ha deixat definitivament enrere els seus greus problemes de conservació després d’unes obres que han durat deu mesos.

Aquesta intervenció patrimonial, que ha comportat una inversió de prop d’un milió d’euros, forma part del programa Temps de gòtic, un acord de col·laboració de la Fundació La Caixa (que el finança) i del Departament de Cultura de la Generalitat que s’està desplegant arreu del país. En aquest cas, també s’hi ha involucrat el Bisbat de Lleida, titular del monument, una de les joies arquitectòniques més apreciades de Lleida, juntament amb l’antiga catedral, coneguda com la Seu Vella.

S’ha actuat de manera integral en el conjunt del temple, tant a l’exterior com a l’interior, segons un projecte redactat pels arquitectes Carles Pubill i Marta Torras. Les obres s’han centrat en la consolidació d’elements amb patologies estructurals, en les voltes i els paraments interiors, l’escala del campanar, les cobertes i les façanes. L’interior de Sant Llorenç guarda un dels conjunts escultòrics més importants de Catalunya, en què destaquen els retaules de pedra del segle XIV, de Sant Llorenç, de Santa Llúcia, de Sant Pere i de Santa Úrsula. Aquest darrer, que havia entrat en procés de deteriorament molt perillós, s’ha desmuntat i s’ha traslladat a les reserves del Museu de Lleida, on es conserva en òptimes condicions per a la seva futura restauració.

L’església de Sant Llorenç de Lleida és un edifici romànic, del segle XII, amb les naus gòtiques afegides al llarg dels segles XIV i XV. Sant Llorenç va exercir les funcions de catedral en dues ocasions. La primera l’any 1707, quan la Seu Vella es va convertir en caserna militar per ordre de Felip V, fins a l’any 1781, moment en què es va inaugurar la nova catedral, sufragada per Carles III.

Durant la Guerra Civil, l’església va ser incendiada pels revolucionaris, i es va perdre la major part del seu tresor i l’arxiu parroquial. Entre 1939 i 1942 va ser restaurada pel Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional, i immediatament després va tornar a exercir, per segona vegada, funcions catedralícies, entre el 1942 i 1952, mentre la catedral es rehabilitava de l’incendi sofert també el 1936.

“La col·laboració entre institucions públiques i entitats privades és fonamental per tal de conservar i de rehabilitar l’amplíssim patrimoni cultural que té Catalunya”, ha destacat aquest dijous la directora general adjunta de la Fundació La Caixa, Elisa Durán, durant la visita que han fet les autoritats a l’església. “Sant Llorenç és un dels símbols més emblemàtics de la ciutat de Lleida, una icona de gran valor arquitectònic i històric”, hi ha afegit la consellera de Cultura, Natàlia Garriga.