PATRIMONI
El COAC i el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles reben el fons de Jeroni Moner
La família de l’arquitecte banyolí ha cedit documentació professional i privada dos anys després de la seva mort
L’Arxiu Històric de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles han rebut aquest divendres al matí la doble donació del fons professional de l’arquitecte banyolí, Jeroni Moner Codina (1940 – 2021). La donació, que ha fet la família de l’arquitecte, es compon de documentació majoritàriament correspondència i fotografies) i professional (croquis, plànols, maquetes, fotografies de projectes i documentació administrativa), que ha incorporat el COAC i documentació del patrimoni de la ciutat (els recs, la Farga), del moviment artístic local (el Grup Tint) i del procés polític (la Plataforma Progressista), que ha incorporat el Centre d’Estudis.
L’acte de cessió del fons ha comptat amb la participació de l’escriptora Dolors Bramon, esposa de l’arquitecte; Roser Masgrau, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles; i del president de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).
Jeroni Moner Codina es va formar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, en la qual va obtenir el títol d’arquitecte l’any 1968. Finalitzats els estudis, va obrir despatx a Barcelona conjuntament amb Albert Illescas i Gabriel Mora, amb els quals va realitzar diversos projectes a Barcelona i Banyoles. Posteriorment, es va instal·lar a Banyoles, on va crear el seu propi estudi l’any 1971.
A part de la tasca professional com a arquitecte, també va participar activament en la vida cultural i política de la demarcació de Girona, així com en l’estudi i la defensa de l’urbanisme, el patrimoni arquitectònic i paisatgístic de casa nostra. Va ser membre de la Comissió de Patrimoni Cultural de Girona entre el 1973 i el 1993, i president del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, entitat dedicada a la defensa i estudi del patrimoni local. Entre el 1971 i el 1981 va ser professor de Projectes de l’ETSAB a l’equip de Rafael Moneo, i d’Arquitectura del paisatge a la càtedra de Manuel Ribas.
En el camp de la investigació, va estudiar i promore grups de treball sobre l’arquitectura de la masia, la Catalunya Romànica i la casa urbana medieval. També va treballar qüestions relacionades amb el paisatge centrades, bàsicament, en l’estany de Banyoles i en planificació urbanística del relacionat amb la protecció i desenvolupament del patrimoni.
Pel que fa a l’obra, en destaquen les projeccions i construccions de diverses edificacions a Banyoles, com la Casa Masgrau o l’edifici de Mobles Terrades i, especialment, algunes intervencions en edificis històrics; com el projecte d’ampliació de la Pia Almoina de Banyoles per convertir-lo en Museu Arqueològic, el projecte de rehabilitació del convent de Sant Domènec de Castelló d’Empúries amb Arcadi Pla o el projecte de rehabilitació del Monestir de Sant Esteve de Banyoles per a Arxiu Històric Comarcal del Pla de l’Estany.
Per últim, també va fer diverses intervencions i estudis entorn de l’Estany de Banyoles, com és el cas de projectes de rehabilitació d’alguna pesquera com la Malagelada o diversos estudis per a la protecció de la conca lacustre de l’estany. A Girona, va intervenir en el Pla especial del barri Vell, en l’ampliació del Trueta i va participar en el projecte de reforma de l’antic edifici de la Pia Almoina per ser la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya de la Demarcació de Girona.