Complicité, del púlpit a l’altar

Complicité ha debutat en el Temporada Alta. En 40 anys de trajectòria ha vingut en comptadíssimes ocasions a Catalunya (Master and Marguerite 2012, Beware of pity 2017). Ho fa amb una peça que és una enrevessada i alhora lúcida adaptació de la novel·la homònima de la polonesa Olga Tokarcuzk (premi Nobel de literatura 2018). Amb la forma coral pròpia de la companyia traslladen reflexió i paraula a l’escena. La novel·lista recrea un thriller per fer un veritable cant a la responsabilitat humana cap a la salvaguarda de la Terra, i la protagonista (Janina, interpretat per Amanda Hadingue) n’és un clar exponent. Com a antagònics, s’erigeixen dos púlpits des d’on l’agredeixen (els llocs de guaita dels caçadors) o la menystenen (sigui a la policia local o a l’església). Els fets venen precedits pels versos místics i naturalistes de William Blake (1757-1827), també crític amb el poder polític i la religió. Complicité no fa un sermó animalista, sinó que produeix una revisió interna dels propis espectadors. Per això, ells fugen de púlpit i trien l’escenari pla amb unes interpretacions que projecten compromís i veritat (recolzades per un joc lumínic precís). i que constaten el mèrit de Complicité que cal situar-lo en un altar com a examen de consciència de l’acció individual i col·lectiva.

Si al poblat fronterer de Polònia amb Txèquia hi governa una maldat depredadora que ningú qüestiona, la protagonista sotmet l’obra a través del seu pensament interior. Ella és la veu que narra, que interpreta, que disposa de la informació. I els altres nou membres de la companyia ballen al ritme que disposa la trama d’intriga. Complicité és intel·ligent i endolceix la peça, que podria ser d’una duresa implacable i d’una forta pesantor amb l’astrologia i l’univers boirós i preromàntic de Blake, amb la ironia i reforçant la tesi de novel·la policíaca.El micròfon central l’acapara ella i només el cedeix a l’amic catedràtic per parlar d’entomologia o a Bona Nova, perquè narri la seva frustrada carrera universitària. En canvi és el polític el que l’hi pren per relativitzar el canvi climàtic: Complicité descriu un antagònic discurs al que es pronuncia a L’enemic del poble.

El públic prova d’equilibrar lucidesa i radicalitat de la protagonista amb el seu comportament asocial. La tesi de l’obra és que els animals estan venjant les seves morts. I cap policia és capaç d’entendre la lògica d’unes morts violentes sempre en estranyes circumstàncies sense marca de l’arma homicida ni un mòbil clar. Complicité ha debutat. El festival sap persuadir referents internacionals des d’Ostemeier a Krystian Lupa, Oskaras Koršunova o Christiane Jatahy, i Angélica Liddel. Només falta saber quan tornaran.