Som Andreu Benito

“Tots som Andreu Benito!”, va sentenciar la nit de dilluns Àlex Rigola després dels aplaudiments en la inauguració oficial de Heartbreak Hotel, al Badal, a Sants. No es confonguin, és un teatre, no pas un espai on es lloguen habitacions. L’actor Andreu Benito va protagonitzar l’adaptació que el mateix Rigola ha fet de L’home de teatre, de Bernhard (fins al 21 de gener), un text en què el protagonista navega per un divertit patetisme en saber-se aïllat embriagat de mediocritat, un text devastador que sona a divorci amb el teatre. Que l’equip de Heartbreak Hotel obri amb aquesta adaptació és tota una declaració d’intencions, en comptes de derrota; és un manifest per lluitar en contra de la desolació.

L’escenari del Heartbreak és una mica més ample que un passadís d’hospital. Però té l’aire d’un temple, amb una foscor i un recolliment que acull cada espectador: 72, en total. No n’hi cap ni un més. Com el decàleg que ha ideat Rigola (però que encara no ha plasmat en un paper, es lamenta), la història se centra en l’intèrpret, en la seva pròpia biografia. Així, aquest primer actor de grans teatres públics alemanys no es mou per circuits de segona divisió d’Àustria, sinó que és Andreu Benito (habitual al Lliure o al TNC), que té una gira muntada amb la seva família per teatres de Viladecans, l’Hospitalet, Sant Boi i el “Heart del Badal”. Sembla el punt final d’una trajectòria que ha gaudit de grans fotos a les planes de Cultura dels diaris, de minuts de televisió. Aquest Andreu Benito que procura disposar d’un mínims per garantir la dignitat de la seva professió, clama la mediocritat generalitzada. La seva, per començar. També la dels autors, crítics i espectadors. L’empipa que tot hagi de ser explícit. Que faci por el silenci.

El Heartbreak vol ser popular i alhora respon a les bromes internes de la professió. La sala vol ser pròxima (“tot són pipicans i gyms a la ciutat”) i alhora elevada (“el teatre és una gran mentida”; Catalunya és una ruïna moral). Una paradoxa que permet que el teatre sigui complex, interpretable, sense deixar de ser crític amb un mateix. Llarga vida al teatre; celebrades nits al Heartbreak Hotel (el teatre amb més lavabos en proporció al nombre de butaques de la sala de Barcelona).