La Singla, la gran estrella del flamenc desapareguda misteriosament

“Es deia que era la successora de Carmen Amaya, però a finals dels seixanta va desaparèixer misteriosament i no se n’ha sabut res més”, explica Paloma Zapata. Aquesta cineasta nascuda a Múrcia el 1979, que viu a Catalunya des de fa 20 anys, va topar amb la figura misteriosa de La Singla després de molt temps de fer vídeos musicals. Ho va explicar en una entrevista a El Punt Avui durant el passat Festival de Sant Sebastià: “Vaig fer un videoclip per a Peret amb Ojos de Brujo, El muerto vivo, i en aquest moment em vaig introduir al món de la rumba catalana.” Més endavant va dirigir el documental Peret, yo soy la rumba (2018). “En el procés de cerca d’imatges d’arxiu amb la família de Peret vaig trobar una foto de La Singla, perquè Peret tocava la guitarra amb ella. Peret va ser el seu guitarrista durant un temps, quan ella era més coneguda que ell. Després va ser a l’inrevés. Tots dos provenen de la comunitat romaní de Barcelona, que m’agrada visibilitzar.”

Quan va començar a investigar, va descobrir un gran personatge i una gran història, amb misteri inclòs. Tot i ser sorda des de poc després de néixer, Antoñita Singla va esdevenir una estrella internacional del flamenc. Però ningú sabia per què es va retirar ni què se n’havia fet.

Paloma Zapata n’ha dirigit un documental amb elements de ficció, La Singla. L’actriu Helena Kaittani hi interpreta l’alter ego de la cineasta, que investiga qui era i què se n’ha fet, d’Antoñita Singla. El film va arribar ahir als cinemes després de guanyar el premi del públic i una menció del jurat del DocsBarcelona, i de rebre guardons a Varsòvia i Moscou.

Fer la pel·lícula, explica Paloma Zapata, “va ser un procés de descobriment, però no exactament el que es descriu”. “Jo no sabia quina era la història, només que hi havia un personatge brutal. Però no hi havia textos escrits, llibres, documentals...”

L’estructura del film recorda una mica el documental guanyador de l’Oscar Searching for Sugar Man. “No és que volgués fer-ne una versió a l’espanyola, però sí que és veritat que és un documental que coneixia i quan vaig començar a treballar en la recreació de la recerca de La Singla, evidentment, vaig veure-hi paral·lelismes.” L’estructura de thriller que dona a La Singla és “una eina cinematogràfica per explicar la història”: “Perquè l’espectador faci el mateix viatge que jo mateixa i l’Helena vam fer, de recerca, perquè tingui la mateixa experiència.” A diferència de Searching for Sugar Man, però, “volia que la recerca i la seva desaparició donessin una estructura a la pel·lícula més propera a la ficció, enllaçant aquest format amb el documental”.

L’actriu i ballarina de flamenc Helena Kaittani explica que “ha estat molt entranyable viure aquest viatge amb una barreja d’emocions, tant personals com les d’una amant del flamenc i com a actriu”.

La fotògrafa Colita ha tingut molta importància a La Singla: va fer més de 500 fotografies a La Singla, una part de les quals apareixen en el documental, i hi va tenir una relació personal. “No només és important per l’arxiu –diu Paloma Zapata–. Durant uns anys molt importants, Colita i La Singla van tenir una relació molt propera i el seu testimoni dona unes de les claus més importants per conèixer per què La Singla va deixar la dansa i quin va ser el seu punt d’inflexió real. La gent no volia parlar-ne en profunditat. Quan hi ha problemes, situacions familiars difícils, la gent queda a la superfície i Colita va ser l’única que va aprofundir en aquest aspecte.”