"Ja som aquí"

Ara sí que sí. Fa temps que parlem del desembarcament a Frankfurt, però l’autèntic ball de maletes va començar ahir i continuarà aquest matí, de manera que avui a la tarda la Catalunya editorial en pes es concentrarà al centre de congressos de la fira alemanya, on s’obrirà oficialment el certamen d’aquest any. Hi prendran la paraula, en nom de la cultura convidada, el president de la Generalitat, José Montilla, i l’escriptor Quim Monzó, que farà “un discurs o el que sigui”, com va avançar ahir el director de comunicació de l’Institut Ramon Llull, Antoni Batista. O sigui, que el parlament ho serà tot menys convencional.

Justament, una foto de Quim Monzó servia per il·lustrar ahir un article del diari Frankfurter Allgemeine en què, als ulls d’una analfabeta en alemany, destacaven les paraules katalanischen, Kataloniens i Katalanisch, entre d’altres mots amb idèntica arrel etimològica. La mateixa columna també feia referència a la recent polèmica entre Cristina Peri Rossi i Catalunya Ràdio: l’emissora va prescindir de les col·laboracions de l’escriptora uruguaiana pel fet que no s’expressava en català. Potser aquest és un detall poc significatiu, però tot sembla indicar que la imatge que la premsa alemanya i internacional acabarà projectant dels catalans estarà esquitxada (i, en alguns casos, tergiversada) per les discussions lingüístiques. Què hi farem, no ens en podem escapar. Alguns mitjans espanyols també han interpretat com han volgut les declaracions que va fer diumenge l’expresident Pasqual Maragall en relació a l’absència d’autors en castellà a la fira.

Els periodistes que han arribat a Frankfurt amb prou antelació es dedicaven ahir a enviar cròniques de les que serveixen per justificar el sou i escalfar l’ambient. Els més matiners van poder visitar l’exposició del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) al Frankfurter Kunstverein, que es va inaugurar al vespre amb la presència de Josep Bargalló, Joan Manuel Tresserras, Joan Saura, Ernest Benach i el director del museu, Manuel Borja-Villel. Entre els artistes que donen forma i color a la mostra hi ha Tàpies, Oteiza, Palazuelo, Dubuffet, Michaux, Muntadas, Aballí, Pazos, Pere Portabella, Broodthaers i Pedro G. Romero. “És com el Macba però en format de butxaca”, deia un col·lega més acostumat a parlar de llibres que de pintures.

Sens dubte, el plat fort de la presència catalana a Frankfurt es trobarà dins mateix del recinte firal de 2.500 metres quadrats, en què cada any el convidat d’honor té l’oportunitat d’explicar-se i mostrar-se al món. L’exposició Cultura catalana: singular i universal, produïda pel CCCB i estructurada en tres blocs temàtics, afrontava ahir l’assaig general amb prou optimisme per part dels seus responsables. “Està quedant càlida, didàctica i molt més impactant que les exhibicions de les cultures convidades d’anys anteriors”, deia Xavier Pla, crític literari de l’AVUI i comissari de la part dedicada a la cultura catalana actual. “Sorprendrà per la seva calidesa i per la pluralitat de veus, de llenguatges artístics i de sensibilitats. Tothom s’hi podrà veure representat”, assegura el comissari. Pla està especialment orgullós de les quatre peces cinematogràfiques que firmen Cesc Gay, Maria Ripoll, Marc Recha i Isaki Lacuesta: “Són mirades contemporànies que sobreviuran a l’exposició”. També destaca les vint entrevistes a escriptors catalans i les “veus còmplices i sense prejudicis polítics” de Jorge Semprún, Tahar Ben Jelloun, Colm Tóibín, Juan Goytisolo i Monika Zgustova.

El segell del CCCB és tota una garantia a l’hora de produir exposicions. De tota manera, a última hora hi ha hagut els inevitables problemes de seguretat i de muntatge que, amb sort, estaran resolts aquesta tarda quan arribi el moment crític d’alçar-ne el teló.

Ja fora de la fira, la cultura catalana es presentarà en societat a la ciutat alemanya amb l’espectacle inaugural del projecte Frankfurt 2007, que es farà avui de dos quarts de nou fins a les deu de la nit i que es retransmetrà en directe per TV3. Joan Ollé ha assumit el repte de “resumir molts segles de vida, costums i llengua –des de les Homilies d’Organyà fins avui– en el temps de jugar un partit de futbol”. Intuint que el criticaran per haver deixat de banda gent imprescindible i per haver destacat noms que més d’un opinarà que no calien, Ollé es defensa: “No és fàcil portar la pàtria a escena perquè cadascú té la seva”.