Zukerman: “Quan toco entrego les meves emocions”

La temporada 2023/24 amb què Ibercamera celebra el seu 40è aniversari arrencarà dilluns a L’Auditori de Barcelona amb una gala commemorativa en què Pinchas Zukerman i Maria João Pires, dos històrics de l’agència Camera, oferiran la Sonata per a violí i piano número 5, Primavera, de Beethoven, complementada amb la Novena del mateix compositor junt amb l’Orquestra Nacional de Lió i l’Orfeó Català, que debuta en el cicle.

Un plat fort que serà precedit demà, diumenge, per una altra inauguració del cicle Ibercamera, en aquest cas a Girona, on ja porten disset temporades d’èxit rotund. A l’Auditori de la capital gironina també hi actuarà l’Orquestra Nacional de Lió, que debuta a Girona, amb el seu mestre titular, Nikolaj Szeps-Znaider. I el llegendari Pinchas Zukerman interpretarà per primera vegada a l’Auditori el Concert per a violí d’Elgar.

“Fer feliç a altres persones, no hi ha res millor ni més bell.” Aquesta frase de Beethoven, com explica Josep Maria Prats, el president del grup Camera, “volem que sigui l’esperit del concert inaugural del nostre 40è aniversari”. Que Maria João Pires i Pinchas Zukerman s’hagin volgut unir a aquesta festa on volen compartir “alegria, bellesa i esperança”, el fa sentir-se afortunat.

De la mateixa manera, prenem la cita del geni de Bonn i li preguntem al prestigiós solista Pinchas Zukerman si ell també s’adiu amb aquest esperit: “Quan toco, sí que vull una sensació, entrego les meves emocions, i soc feliç del que el públic interpreta, no importa si és bonic o no. Jo puc sentir la seva resposta quan comencen a aplaudir. Aquell moment és increïblement màgic, quan aplaudeixen plegats en el mateix moment tot conflueix. El gest d’aplaudir és la forma d’expressió que té el públic d’agraïment”. I remarca: “La música té aquest poder d’embolcallar persones alhora. És el mateix quan aplaudim: unim les mans.”

Zukerman, que començarà interpretant Elgar a Girona, destaca del compositor anglès que la seva música és diferent. Ningú va compondre com ell, ni tan sols Debussy o Bruckner. Hi ha qui diu que el seu so s’assembla a Strauss, però crec que ho són tot menys el mateix. Quan escoltes Elgar, immediatament reconeixes la seva música. I això només passa amb els grans, com Beethoven. No crec que tingués consciència de la seva música, probablement s’espantaria. És una música especial i molt poderosa, però també trista, com la vida mateixa.” I continua: “En el meu cas treballo molt els petits detalls perquè penso que és allà on es fa la diferència. Tanmateix, també és cert, que has d’invertir molt temps per remarcar aquests detalls.”