Crítica
música
Autèntica màgia sonora al Liceu
Expectació de les grans ocasions al Liceu per la visita del binomi artístic Simon Rattle i Magdalena Kozená. Si el teatre ja havia acollit el juny de 2022 un concert d’aquest matrimoni de director i mezzosoprano, aquesta vegada s’hi afegia una producció al complet de la meravellosa òpera Médée (1694), de Marc-Antoine Charpentier (1643-1704). Es tracta d’un títol singular dins de la història del barroc francès perquè va ser l’únic que Charpentier va presentar a l’Académie Royale de Musique dominada per Lully, fins i tot després de la seva esperpèntica mort, el 22 de març de 1687, per la gangrena provocada per una ferida al peu que es va fer amb el seu “bastó de direcció”. Un títol oblidat durant segles, va ser Nadia Boulanger, una de les primeres directores a reivindicar la bellesa d’un títol que ha tingut l’interès de noms com William Christie, Michel Corboz, Hervé Niquet i, ara, Rattle. Apassionat de la música de Le Grand Siècle, de referència són les seves aproximacions a la música de Rameau, el director nacionalitzat alemany està sent el responsable musical d’una producció d’aquest títol de Charpentier amb una direcció de Peter Sellars i que s’està representant a l’Staatsoper Berlin. L’equip musical al complet (cor, solistes i orquestra) es va desplaçar a Barcelona per presentar una versió en concert d’un títol que s’ha ordit i concebut escènicament. Òbviament això va provocar algun moment de caiguda de tensió dramàtica, però és innegable que va ser una vetllada de les de veritat. Una meravellosa i preciocista Freiburger Barockorchester oferint uns colors orquestrals difícils d’escoltar i on l’ús del diapasó a 392 Hz hi va contribuir. Un acurat i transparent cor de l’Staatsoper junt a un equilibrat i ajustat elenc de solistes vocals, encapçalats per la majestuosa i elegant Kozená com a protagonista, van convertir en autèntica màgia sonora el Liceu en plena ressaca per l’estrena de Turandot.