El Macba converteix en artistes tots els barcelonins

La nova exposició del Macba trenca els esquemes. S’obre al públic aquest dimecres a la torre de l’edifici Meier sense cap obra d’art. L’artista que el museu va cridar perquè hi fes un projecte, l’algeriana Lydia Ourahmane (1992), ha delegat els continguts a 108 barcelonins o col·lectius barcelonins que ha conegut des del 2021, l’any que va començar a viure a la capital catalana. Cada dia una d’aquestes persones o entitats ocuparà l’espai i l’impregnarà amb una aportació personal. Totes hi aniran deixant rastres. Aquest dijous, el jove de Gaza Bayan Abu Nahle ensenyarà els seus dibuixos, escrits i fotografies de la vida quotidiana en un territori en guerra. Divendres, Juan Villegas Antequera invocarà l’esperit cabareter del barri Xino a finals dels anys setanta. Els antics orfes de la casa de la Caritat; Dacosta N’fally, recollidor de ferralla; la tarotista Isabel Arance Santalucía..., i així fins a arribar a aquest poc més de cent veus convidades, moltes de les quals rarament un museu considera que tinguin un valor artístic.

Aquest és el gir que la directora del Macba, Elvira Dyangani Ose, va prometre que faria quan va ser nomenada: transformar-lo en un museu “permeable” al seu entorn social. “El museu dels afectes i de les cures”, l’anomena Dyangani, principalment atent amb els que han quedat desplaçats i marginats dels relats de les grans institucions culturals.

Amb l’exposició 108 dies, el centre de la plaça dels Àngels enceta una nova temporada que combinarà mostres monogràfiques i col·lectives. Dins de les primeres, tres protagonistes. Jordi Colomer (del 10 de maig al 24 de setembre) repassarà la seva trajectòria des dels anys vuitanta fins a l’actualitat en un muntatge que destacarà la dimensió teatral, humorística i festiva dels seus treballs, sovint assentats en espais llindars. Mari Chordà (del 5 de juliol al 12 de gener; abans, del 2 de febrer al 28 d’abril, es veurà al Museu d’Art Modern de Tarragona) serà reivindicada com una llum en la lluita feminista de primera hora. I Teresa Solar (del 30 d’octubre al febrer del 2025; també es veurà abans a Madrid) demostrarà per què és considerada una de les creadores d’instal·lacions escultòriques de més talent.

De les propostes d’autories compartides, dues s’activaran simultàniament (del 10 de febrer a l’1 d’abril). [Contra]panorama, la segona edició de la línia d’exposicions centrades en l’estat de la qüestió de l’escena artística local. I Cançó per a molts moviments, que convertirà la planta baixa de l’edifici Meier en un “lloc de trobada, diàleg i escolta” d’iniciatives, passades i presents, que han usat l’art com una eina per a l’activisme solidari i de protecció dels desafavorits.

En petit format, es desplegarà (de l’1 de març al 26 de maig) el llegat de la revista Visual i dels seus promotors, el grup Film Vídeo Informació (FVI), que a finals dels setanta van obrir noves vies de pensament contracultural a l’entorn del cinema experimental. Sense perdre el fil del món de la imatge, Arxipèlag. Noves imatges de la Barcelona dels barris (del 10 de juny al 12 de gener) descobrirà una constel·lació de projectes fotogràfics en zones perifèriques de la ciutat sorgides de l’onada migratòria de la postguerra.

I un darrer estímul, aquest a l’espai de la Capella: Carmen (del 19 de juliol al 3 de novembre), una instal·lació fílmica de la cineasta, intèrpret i artista Wu Tsang (1982) sobre la protagonista de l’òpera de Bizet.

El museu de la plaça dels Àngels treballarà l’any que ve amb un pressupost de 13 milions d’euros, 11,1 aportats per les administracions públiques. Els responsables de l’equipament estan satisfets amb les dades de públic que s’han assolit enguany: en espera de tancar el desembre, creuen que vorejaran els 280.000 visitants, la xifra més alta dels darrers quatre anys.