La política-ficció de Lali Álvarez guanya el torneig

Guanya la provocació de Lali Álvarez. El Temporada Alta enfila la darrera setmana amb el veredicte del Torneig de Dramatúrgia. El que va arrencar com una broma fa tretze anys ha determinat que Un rellotge a la finestra, de Lali Álvarez, viatgi representant Catalunya al Torneig de Dramatúrgia de Buenos Aires, d’aquí a uns mesos. Al migdia, també s’ha descobert l’escola guanyadora de la cinquena edició del Torneig de Dramatúrgia als instituts. La Salle Girona, que va guanyar la primera edició, ha repetit reconeixement amb Micos, De les primàries dels partits a les polítiques més primàries: recuperant l’instint animal dels primats se salvaria la humanitat?

Tant en el text de Sergio Baos com en el d’Álvarez, les tensions de la política provocaven girs i un cert cinisme i incoherència. A Un rellotge a la finestra, Álvarez impregna la conversa de política com a simple votant d’esquerres que dubta entre el vot útil o decantar-se per una mirada anarquista en què el sistema exploti davant d’una abstenció superior al 50%. Quan hi hagi més persones que es neguin a perpetuar el sistema que voluntariosos defensors del sistema menys nociu possible per a la societat, les institucions hauran quedat desbancades i ni Correus tindrà la legitimitat per enviar de president de mesa electoral l’Andy, el xicot que no apareix mai i que és la causa d’un duel dialèctic i de classe entre la cartera i l’aspirant a estudiant de circ.

Per la seva banda, a Per tot allò que ens uneix, Baos planteja un àpat informal entre dos companys de partit, en el moment en què un d’ells, ja ben situat, aconseguirà un espai de privilegi per a l’altre. En la conversa, aparentment triomfal, emergeixen els fantasmes i els motius per esdevenir cadàver polític abans de començar a figurar com a candidat amb possibilitats de ser elegit. Baos insinua les travetes d’un partit conservador que amaga la seva cosmovisió per no perdre encant electoral ampli. Les punyalades es claven sota la taula; no a l’esquena, que seria perjudicial per a la imatge del partit.

A l’institut

Tot un treball de diverses setmanes resumit en deu minuts. El Torneig de Dramatúrgia dels instituts convida els alumnes de quatre centres (Salvador Sunyer i Aimeric i Vallvera de Salt i Fedac Sant Narcís i La Salle de Girona) a conèixer el procés de creació d’un text dramàtic. Es comença des de zero i, amb Albert Forns i amb el suport de dramaturgs (Lara Díez Quintanilla i Xavi Buxeda), el text pren forma i arriba al ring de La Planeta. A Micos, Mel Salvatierra i Francesc Cuéllar representen una primera cita inusual entre una noia que fa mig any que no té parella i el cosí d’una amiga de la noia, que té una dèria molt particular. Micos és una peça molt mona, seguint l’acudit de la trama. Una revolució dels primats podria salvar la humanitat (si és que s’obvia la referència d’El planeta dels simis). Les altres tres propostes plantejaven dues possibles relacions de parella (No vull, de l’IES Vallvera, i Amor en temps de protesta, de Fedac Sant Narcís) i una estratègia (també prou caníbal) per aconseguir ser un noi d’èxit a l’aula. La proposta de l’institut Salvador Sunyer imagina com la germana gran (Tamara N’Dong) protegeix el petit (Roger Vilà) de la seva obsessió, a La lliçó.